Llegia de la Masia/ Torre de Sant Pau, Passeig de Sant Pau de Riu-Sec, s/n
/ Carrer de la Serra de Galliners de Sabadell; Masia de planta baixa, pis i golfa, amb
coberta a dues vessants que donen aigües a les façanes laterals. Diverses ampliacions
i reformes la convertiren al tipus basilical. Té un portal de pedra adovellada,
tres finestres renaixentistes i un senzill rellotge de sol. També cal comentar
els balustres de terra cuita dels balcons de l'absis lateral. A sol ixent sobre
l'absis s'obre una galeria amb arcades de maons d'arc rebaixat i balustres de
terra cuita.
Al segle XVIII hi ha dades sobre un procés referent a la torre d'aquesta
pagesia, aleshores Torre de Riu-Sec o Casa Ximenis de Sant Pau de Riu-Sec,
aquell tingué lloc entre el propietari i el procurador reial de la Universitat
de Sabadell, doncs el primer asseverava que al procurador no li pertocava tenir
jurisdicció sobre aquestes terres. El 4 de febrer de 1638 fou donada sentència
provisional a favor de la Universitat de Sabadell. Posteriorment Ximenis
traspassà la torre als Pares Servites de Barcelona.
El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer' dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació