CAN ILLA DE GUALBA. VALLÈS ORIENTAL & MONTSENY JUSSÀ

 

Lluís Estasen i Pla (Barcelona, 6 d'octubre de 1890 - 23 de juny de 1947), retratava ,Vista general de Can Illa de Gualba

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2930/rec/12

Existeix encara, la fotografia del Mapa de Patrimoni però, sembla indicar que no hi ha presència humana. Considerem “ humans” fins al lladres de teules.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nilla

Curiosament  Gualba era objecte de més atenció per als fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana que Sabadell, això, o – cosa que no podem descartar – les imatges de les masies del rodal de Sabadell eren eliminades en els dies foscos i llarguíssims de la dictadura franquista, oi?

Havia retratat Sant Cristòfol/ Menna de Gualba:

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/04/sant-cristofol-cristofor-menna-de.html

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=18116

https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-cristofol-3

https://cultura.gencat.cat/web/.content/cultura_popular/07_publicacions/coleccions/Documents/SD_Originals/El_mas_al_Montseny.pdf

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.