IDENTIFIQUEU AQUESTA MASIA COM CAL CASTAÑO?. SABEU QUINA ADVOCAVIÓ TENIA LA CAPELLA?. SANT VICENÇ DE CASTELLET. EL BAGES
Trobava una
fotografia del Fons Estudi de la Masia Catalana, cedida per l’Arxiu Mas; Vista parcial d'una masia a
Sant Vicenç de Castellet, situació: Casa al costat de l’església
Llegia, segons
consta al diari Castellet (nº 10, febrer 1948) hi havia un bloc de pedra del
mur de la casa que tenia un croquis que podria ser de la planta de la casa més
antiga. Explica que tenia baixos amb volta i un pati central al que s'entrava
per una gran porta. En aquesta zona hi havia l'antic cementiri del poble i sembla que cal
Castaño tenia també església.
A finals del
segle XIX Sant Vicenç era un nucli molt petit concentrat al voltant de l’antiga
església parroquial ja desapareguda; hi havia la casa cal Castaño, el Raval de
les Roques i el Raval Nou, les pairalies de Sant Joan de Dalt, Sant Joan de
Baix i Ginferrer, i algunes cases repartides pel terme.
El poble es va
configurar sobre la xarxa de quatre masos: cal Ginferrer, Sant Joan de Dalt i
els desapareguts cal Castaño i Sant Joan de Baix.
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/mapes/grups/adjunts/08262.pdf
Enviarem aquesta publicació a l’Arxiu Municipal de Sant Vicenç de Castellet , sid@svc.cat , i a info@bisbatvic.org , amb el prec de que donin respostes als nostres interrogants, us tindrem informats de la resposta.
Si teniu dades,
sou pregats de fer-nos-les saber al’email castellardiari@gmail.com
El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer' dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació