IN MEMORIAM. CASA DE DON JOAN / CASA DEL MARQUÉS DE CASTELLBELL. HORTA. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
La casa que es coneixia com Can Don Joan o Casa del Marqués de Castellbell a Horta, i que no superaria es embats de la cobdícia de la dictadura franquista, en tenim imatges gràcies al Sixte Illescas i Mirosa (Barcelona, 16 de juny de 1903 - 21 de desembre de 1986) , i al projecte Fons Estudi de la Masia Catalana, va ser renovada per Joan d'Amat i Despalau (1633-1697) senyor de Castellbell, Vacarisses, Castellar, Rellinars i El Vilar, casar amb Francesca de Planella i d'Erill senyora de Talamanca, pares de Josep d'Amat de Planella i Despalau (Barcelona, 1670 — Barcelona, 1715), primer marques de Castellbell
Sembla que en època de María Manuela Monserrat y Ester, 3. marquesa de
Cruilles, 3. baronessa de Patraix y de Planes, l’oratori de la casa estava
advocat a la Marededéu de Montserrat , així ho recollia Rafael d'Amat i de
Cortada (1746 - 1819), baró de Maldà, en una se les seves cròniques.
https://memoriadelsbarris.blogspot.com/2011/07/can-don-joan.html
Amb la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco
contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, la dictadura
entronitza a Santa Maria de la especulación Urbanística, a Nuestra Señora de la Corrupción , i altres advocacions que eren i
son encara objecte de gran veneració.
El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer' dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació