IN MEMORIAM DE SANTA MARGARIDA, ABANS SANT CEBRIÀ DE CABRERA DE MAR, DESTRUÏDA L’ANY 1950. EL MARESME

 

Anàvem documentant alguns elements patrimonials de Cabrera de Mar :

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/04/castell-de-sant-vicenc-de-burriac-o-de.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/12/ajuntament-i-escoles-de-cabrera-el.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/04/la-torre-rosa-de-m-teresa-amatller-cros.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/12/capella-del-sant-crist-del-cementiri-de.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/12/ermita-de-sant-sebastia-cabrera-de-mar.html

Trobava una referència “ obiter dicta “  a l’església de Santa Margarida, abans sant Cebrià , al terme de Cabrera de Mar, en ocasió de publicar:

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2024/02/les-ribes-cabrera-de-mar-el-maresme.html

Llegia, l’any 1950, el propietari va enderrocar, per ampliar la seva casa, l'església romànica i paleocristiana de Santa Margarida, abans Sant Cebrià, tot comprometent-se a tornar-la a edificar en un altre indret, cosa que mai no va fer. 

EL TEMPLE DE SANTA MARGARIDA DE CABRERA DE MAR. CASA DE DEODATES.  Autor : Marià Ribas i Bertran (Mataró, 1902 - 1996)

https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-cabrera

https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/index

Cabrera de Mar tenia 1.262 veïns quan s'ensulsiava l'Església de Santa Margarida, abans Sant Cebrià, no hi ha cap explicació - llevat de viure en un estat autocràtic - per permetre aquella destrucció, es tanca a l'exercici 2023 amb 4945 habitants de dret.  Els municipis de la comarca del Maresme, patien en molta  menor mesura, la pressió demogràfica, que els de la comarques del Barcelonès i el Llobregat jussà. 

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

La pèssima gestió politica i econòmica,  la corrupció , i altres " patologies " especifiques del REINO DE ESPAÑA,   donaven  lloc a la desamortització dels drets socials i polítics de la ciutadania - penseu per exemple en l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM)  aprovat l'any 2004,  és  l'índex de referència a l'Estat espanyol pel càlcul del llindar d'ingressos en certes circumstàncies (com ara ajudes per l'habitatge, beques, subsidi d'atur…) , això explica que ara,  pagesos i ramaders, es manifestin arreu  per reclamar que se’ls doni un tracte humà,  amb unes administracions acostumades al  MANDO y ORDENO, que traslladen la SEVA FEINA als ciutadans, que els imposen la CITA PRÈVIA, que NO els  atenen en situacions de necessitat, i que els aboquen al patiment infinit i/o la mort en llarguíssimes LLISTES D’ESPERA, .., ens temem que caldrà fer alguna cosa més que tallar carreteres, autovies i autopistes. 

Colpeix la lectura de noticies com " Decenas de personas jalean a los narcos mientras asesinan a dos agentes de la Guardia Civil en Barbate"  . El nostre condol a les famílies.  

 Tantes va es gerró a sa font, que acaba per deixar-hi s'ansa o es coll. Qui ho vulgui entendre que ho entengui.

 Que Santa Margarida, Sant Cebrià ,  i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria pels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.