L’Antonio Rodríguez Nogales, viu a Reguard, poble del terme municipal de
Senterada, a la comarca del Pallars Jussà
Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) parla de
Reguart en el seu Diccionario
geográfico-estadístico-historico de España y sus posesiones de ultramar
(1845-1850)
Explica que el poble és en un tossal
arrecerat a llevant per una muntanya més alta que el protegeix dels vents
d'aquell costat. Té un clima sa. Formaven el poble 7 cases, amb una font ran
d'una d'elles. Hi passa el barranc de Monsó, que serveix per a regar prats. El
territori del poble és muntanyós, trencat i fluix, i s'hi cull llenya
d'esbarzers i arbusts. S'hi cull ordi, civada, espelta, vi, oli, patates,
mongetes i altres llegums. S'hi criaven ovelles i cabres, i hi ha caça de
perdius i conills, i pesca de barbs i truites. Eren 4 veïns (caps de família) i
30 ànimes (habitants).
L’Església parroquial de Peracalç, pertanyent a la comarca del Pallars
sobirà, està advocada a Sant Llorenç, i no està inclosa dins la llista de
monuments, i a l’Enciclopèdia diuen que la primera notícia que es coneix del
lloc de Peracalç correspon a un document datable entre el 1057 i el 1059, en
què el comte de Pallars Sobirà Artau I i la seva muller Llúcia donaren al
monestir de Santa Maria de Gerri la parròquia de Petracalce amb la seva
església.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-llorenc-de-peracalc-gerri-de-la-sal
Ens agradarà rebre imatges del interior a l’email castellardiari@gmail.com
Quan al topònim Peracalç:
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=31151
M’interessen per descomptat les esglésies, ermites, capelles, oratoris,
també però, els edificis que donaven aixopluc a les escoles, consistoris,...
De ben segur, sense pressa ni pausa, anirem fent feina, oi?
Ens podeu enviar imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació