TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ DE LA CAPELLA DE CAN PADRÓ DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS, QUE RETRATAVA PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA EL JOSEP MARIA ARMENGOL BAS?. VALLÈS OCCIDENTAL.

 

Josep Maria Armengol i Bas va néixer el 1865 a Barcelona, i entre moltes tasques cíviques i nobilíssimes va col·laborar amb el Fons Estudi de la Masia Catalana, pel que retratava “Vista general de Can Padró de Palau-solità i Plegamans” entre moltes més, i malgrat això, trobava – fent una petita recerca l’any i lloc de naixement, no la data – i , fins ara  res del lloc i data el seu traspàs, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1551/rec/16

Em sorprenia llegir, tant a Patrimoni Gencat, com al Mapa de Patrimoni – ambdós practiquen el mètode “ copiar/pegar - .Es creu que l'antiga masia tenia capella i cementiri dins la mateixa casa. I, La casa va ser fundada a principis del segle XIV, i ha estat habitada sempre per la mateixa família.  Potser que els ho preguntin a la família, oi?.  Fer-ho a l’Arxiu del Bisbat de Barcelona, ja és per “ gent il·lustrada” , oi?.

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.