El Josep Llaudó
Majoral - avui és el seu sant, aprofitem per a felicitar a tots els Joseps, Josefines, Peps, Pepites,.., Ah!, i als pares, estiguin encara entre nosaltres, o hagin traspassat i celebrin la diada a la casa del Pare Celestial - (Olopte, Cerdanya, 4 d'octubre de 1923 - Vilafranca del Penedès, Alt
Penedès, 23 d'abril de 1984) retratava l’any 1967, Vista general de Can Pujol
de La Muntanya, els Hostalets de Pierola. L’Anoia
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3876/rec/10
Existeix encara:
https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujol-de-la-muntanya
https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-pujol-de-la-muntanya
L’afirmació, la
finca s'abandonà amb l'inici de la mecanització del camp ja que, a causa del
relleu accidentat dels seus camps, les terres van quedar inservibles perquè no
era viable la utilització de tractors per continuar-ne el cultiu. Em semblava delirant.
S'explica de Can
Pujol de la Muntanya que en els seus millors temps "en rajava un riu de
vi".
Al Priorat era,
és i serà impossible fer viable la utilització de tractors per mecanitzar el cultiu. A ningú però, se li
passa pel cap, deixar l’activitat agrícola, ben al contrari, oi?.
L’estultícia s’encomana
més que la grip.
Josep Llaudó Majoral, aportava ja durant la dictadura franquista les seves imatges al Fons Estudi de la Masia Catalana:
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació