EL PLA DE PINÓS. SANTA MARIA DE MERLÈS. EL BERGUEDÀ JUSSÀ

 

La Josefina Casadesús Bascompte, retratava el Pla de Pinós, al municipi de Santa Maria de Merlès, a la comarca del Berguedà.

La façana principal, orientada al sud, està dominada per un cos ampliat a l'edifici amb obra vista i té un pati tancat al davant, delimitat amb diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra i obra vista, i amb l'accés principal orientat a l'est. Pròpiament a la façana hi ha dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb maó als tres nivells, formant un porxo a la planta baixa i una galeria al primer pis i a les golfes. També hi ha un balcó emmarcat amb maó al primer pis i una finestra emmarcada amb maó a les golfes.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-pinos

El sostre demogràfic s'assolia al cens de 1857 amb 818 ànimes, i es tancava l'exercici 2023 amb 174 habitants de dret.  Per arreu la sensació de desolació és extrem 

Contenir l'ús del llenguatge escatològic en referència al REINO DE ESPAÑA demana un extraordinari esforç. 

L'Isidre Puig i Boada (Barcelona, 20 d'abril de 1891 - Barcelona, 13 de juliol de 1987) visitava aquest indret  l'any 1932, i retratava algunes masies

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/santa%20maria%20de%20merl%C3%A8s

També el Josep Sanlvany Blanch en recollia imatges.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/santa%20maria%20de%20merl%C3%A8s

N’havíem  fet algunes publicacions:

EL PONT DE SANTA MARIA DE MERLÈS.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/11/el-pont-de-santa-maria-de-merls.html

PINÓS DEL LLUÇANES. PAL DE PALLER DE CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/01/pins-del-lluanes-pal-de-paller-de.html

CAL TIVALLA O LA RECTORIA DE SANT MARTÍ DE MERLÉS. LIMITS ENTRE LA COMARCA D’OSONA I EL BERGUEDÀ. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/06/cal-tivalla-o-la-rectoria-de-sant-marti.html

ESGLÉSIA DE LA TRINITAT DE LA TOR. SANTA MARIA DE MERLÈS. BERGUEDÀ. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/12/esglesia-de-la-trinitat-de-la-tor-santa.html

EL MAS TEULATS I L’ERMITA DE SANT SEGIMON. SANTA MARIA DE MERLÉS, EL BERGUEDÀ JUSSÀ.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/01/el-mas-teulats-i-lermita-de-sant.html

CAPELLA DE LA SANTISSIMA TRINITAT DE LA MASIA DE VILALTA DE SANTA MARIA DE MERLÈS. EL BERGUEDÀ.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2024/02/capella-de-la-santissima-trinitat-de-la.html

IN MEMORIAM DEL JAUME CODINA OBRADORS, MAS TERRADELLES. SANTA MARIA DE MERLÈS. EL BERGUEDÀ. CATALUNYA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/11/in-memoriam-del-jaume-codina-obradors.html

SANTA MAGDALENA DE LA CORTADA DELS LLUCS. SANTA MARIA DE MERLÈS. EL BERGUEDÀ JUSSÀ. CATALUNYA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/11/santa-magdalena-de-la-cortada-dels.html

IN MEMORIAM. ANTIGUES ESCOLES DE SANTA MARIA DE MERLÈS. EL BERGUEDÀ

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/03/in-memoriam-antigues-escoles-de-santa.html

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DE SANT PAU DE PINÓS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA . SANTA MARIA DE MERLÈS. EL BERGUEDÀ. CATALUNYA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/11/in-memoriam-escola-publica-de-sant-pau.html

SANTA MARIA DE PINÓS O DE GINEBRET. SANT PAU DE PINÓS. SANTA MARIA DE MERLÈS. EL BERGUEDÀ

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/10/santa-maria-de-pinos-o-de-ginebret-sant.html

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ. SANTA MARIA DE MERLÈS. BERGUEDÀ

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/10/esglesia-de-sant-marti-santa-maria-de.html

ESGLÉSIA DE SANT PAU DE PINÓS. SANTA MARIA DE MERLÈS. BERGUEDÀ

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/10/esglesia-de-sant-pau-de-pinos-santa.html

  El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.