L’ Albert Sancho
Beltran, publica una fotografia de la capella
de Sant Bartomeu del Sitjar, construïda al segle XII, és situada al costat del
mas del Sitjar, d’on pren el nom, que és documentat des del segle XIII. Havia
pertangut en època medieval a una família de la petita noblesa, els Sitjar,
emparentada amb els antics senyors de Creixenturri.
https://www.armoria.info/libro_de_armoria/sitjar.html
L’església és una construcció rural molt senzilla, de planta rectangular, amb una nau capçada a llevant per un absis quadrat, tots dos elements coberts amb volta de canó seguit.
El temple té una finestra absidal d’una sola esqueixada i una petita obertura cruciforme a la façana de ponent, indret on hi ha la porta adovellada, d’època posterior a l’església, amb dues fulles desiguals, ornades amb una bella ferramenta i forrellat.
A la façana de ponent hi ha un campanar de cadireta d’una sola arcada.
La capella presenta senyals evidents d’haver estat modificada i restaurada. A l’interior les voltes han estat enguixades i, en part, també les parets. Des de l’interior hom pot apreciar una junta al mur de migjorn.
L’aparell
correspon a una maçoneria ordinària, amb carreus treballats a les cantonades,
finestres i portes. Els carreuons han estat barrejats amb les pedres irregulars
i tot plegat molt rejuntat amb morter de ciment, la qual cosa fa que el conjunt
quedi, malgrat tot, molt ben conservat.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-bartomeu-del-sitjar-camprodon
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Que Sant Bartomeu i Sant Antoni de la Sitja, elevi a l’Altíssim la pregaria dels , amazis, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,.. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació