GONFAUS. LLUÇÀ. EL LLUÇANÈS

 

Sembla que només hi ha dues coses segures, morir-se i pagar impostos, per a mi,  està fora de dubte que durant la dictadura franquista de forma sistemàtica és destruïen font gràfiques i fotogràfiques per la dèria obsessiva del franquisme de destruir-nos com a poble.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, considerant  aquests precedents, reconeixia als catalans com “Grup objectivament identificable”

No sabia trobar  - si existeix -  el Catàleg de masies en línia de Lluçà al Lluçanès

Gonfaus es troba documentada des de l'any 1325. Torna a aparèixer documentada en el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 dins la batllia de Santa Eulàlia de Puig-oriol i en els fogatges de 1497 i 1553.

Gonfaus. Lluçà

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/22904

Gonfaus. Lluçà



https://patrimonicultural.diba.cat/element/gonfaus

Un membre històricament destacat d’aqueta nissaga fou Marcel·lí Gonfaus i Casadesús (*1814- +1855). El 1855 va ser fet presoner a Orriols i fou afusellat el 8 de novembre de 1855 a Girona «en el Arenal de la Puerta de la Barca fue pasado por las armas por sentencia de la comisión militar» juntament amb altres dos sentenciats: el Josep Mas Martí de Navarcles, el seu segon comandant i el Domingo Pons Subirana de Camprodon, sergent primer.

 El 1876 Carlos de Borbón concedí el títol de comtessa de Marçal a la seva vídua, títol que no fou mai reconegut per l’estat espanyol

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/comtat-de-marcal

Etimològicament el cognom  deriva  de NPP germànic WULFALDS format amb l'arrel WULFA- (Wulf  “llop” )

Cerquem informació de Duch, un fotògraf que cedia les seves imatges al Fons Estudi de la Masia Catalana, i que rebia con a premi la seva “ invisibilització” com a persona per part de la dictadura franquista

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Duch/field/creato/mode/exact/conn/and

Ens agradarà tenir noticia del nom, el cognom matern, el lloc i data de naixement i traspàs i la peripècia vital d’aquest DUCH a l’email castellardiari@gmail.com

 El Partits hereus de la dictadura, PP & PSOE  estan embrancats en assenyalar l’altre com MÉS  corrupte, dissortadament patim llistes de “ desesperació”  a la Sanitat Pública – i de retruc a la privada -, a l’atenció social a les persones febles, discapacitats, dependents,..,  els agrairíem a ambdós Partits, que posin remei a aquests i altres problemes,  i deixin de perdre el temps, la “ sensació”  de la ciutadania és que la corrupció en ambdós és  ex-aequo  

Ens sembla que una Comissió Parlamentaria que esbrines les relacions entre el narcotràfic ,  el finançament dels Partits Polítics , i les accions criminals dutes a terme darrerament  a la Comunitat andalusa,  tindria més sentit, oi? 

Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i  com es diu a Romans, 12  ; esperem  que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga,  diu el Senyor.

Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.  

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


 

 


Comentaris