Joan Tous i
Casals (Barcelona, 24 de maig de 1912- 15 de març de 2003) retratava Ca l'Amell
Gros, que situa erròniament al terme de Santa Eulàlia de Ronçana, prop de
la parròquia de les santes Justa i Rufina, al Vallès Oriental.
https://calaix.gencat.cat/handle/10687/92138
Ens agradarà rebre a l'email castellardiari@gmail.com una fotografia del Joan Tous i Casals
S'apunta la
possibilitat que el mas s'aixequés sobre les restes d'una vil·la romana, tot i
no disposar de dades que permetin confirmar aquesta hipòtesi.
Correspon al mas
Costeny que citen les fonts. Al fogatge de 1552 surt esmentat un tal Salvador
Costeny, pagès emfitèutic. Al llarg dels segles XVI i XVII el mas romandrà dins
la família fins a la fi de la nissaga, a finals del segle XVII.
A partir d'aquest moment va deixar
d'anomenar-se mas Costeny per passar, molt probablement, a dir-se ca l'Amell.
Durant molt
temps, l’Hospital de Vic ha estat el propietari de la finca
Tothom qui ha
volgut, ha pogut entrar dins la casa, tant per satisfer la seva curiositat, com
per deixar-hi escrita la seva estupidesa. El portal és obert per a tots.
L’entrada, llarga i fosca, és plena de tristesa, la tristesa que desprèn
qualsevol ruïna del passat, un temps llunyà especialment per aquelles quatre
parets. Allí, encara s’hi pot intuir on era la llar de foc, aquella que hauria
reunit els habitants de la casa durant les llargues nits d’hivern, a redós
d’unes teies enceses, allí on s’haurien explicat infinitat d’històries i
rondalles al costat d’unes flames juganeres. Avui, però, aquell ambient només
regna en la imaginació de qui ho veu, perquè l’escalfor de la llar ja es va
esvair. Al fons de l’entrada, el celler, força ample, s’ha quedat sense sostre,
i no cal dir que no hi ha cap bóta. A les altres sales tampoc queda res. La
runa és l’única cosa que ho omple tot. Les parets s’esquerden i pateixen la
descurança dels anys. L’era de la casa lluita contra les males herbes, i el pou,
mut sense la galleda i la corriola, ha deixat de fer servei.
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/29047
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=18954
Joan Oliver i
Sallarès (Sabadell, 29 de novembre de 1899 - Barcelona, 18 de juny de 1986),
Pere Quart, escrivia a les seves Corrandes d’exili :
En ma terra del
Vallès
tres turons fan
una serra,
quatre pins un
bosc espès,
cinc quarteres
massa terra.
“Com el Vallès no
hi ha res”.
Des del cel, deu
mirar amb infinita tristesa al seu estimat Vallès
Ens agradarà
saber el significat del topònim Amell
a l’email
castellardiari@gmail.com
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació