SANT MARTÍ D’AUBÈRT. VIELHA E MIJARAN

 

Juli Soler i Santaló (Barcelona, 12 d'abril de 1865  - Barcelona, 30 d'abril de 1914) retratava , Vista lateral de l'església de Sant Martí d'Aubèrt, Vielha e Mijaran, abans de 1914, la fotografia s’incorporava al Fons Estudi de la Masia Catalana, que més enllà del nom, aconseguiria  una més que minsa col·lecció de fotografies de masies.  No descartem però – ben al contrari – que la dictadura franquista destruís bona part dels fons gràfics i fotogràfics.  



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/709/rec/266

Aubèrt



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/869/rec/1

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/5107

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=11665

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/sant-marti-daubert

Església parroquial d’Aubèrt (Vall d’Aran), al NW del poble, a la dreta del barranc de Sant Martí, que procedeix del pic d’Es Cròdos i s’uneix a la Garona prop d’aquesta església.

És un edifici d’origen romànic, amb una nau gòtica i un curiós campanar de planta quadrada.

Conserva la pica baptismal, decorada, romànica.


https://www.artmedieval.net/Lleida/images/pahissa05.jpg

Havia estat un convent augustinià.

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Que  Sant Martí i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazcis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

Que Sant Martí e Sant Antoni dera Sitja, elève ath Naut la pregarie des , amazcisillencs, gitans, aragonesi, asturians , valencians, basqui, aranesi , galhecs, catalans, #còrs, escocesi, #ucrainés , gal·lesos, palestiniani , hawaianesosafganesosinuits , saharauis ... , Pescadors , pagesi, pagesi ,.. E toti es collectius minoritzats e reprimidi, Senhor; libère eth tòn pòble!!!.

«A #qui non se canse de pregar, Diu li hè gràcia»

Se viues en un endret a on an ua quita lengua, apren-la, arrasoa-la, defen-la, non sigues estrangèr en tòn pròpri país.

Comentaris