EL PASSARELL I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A SANTA ANNA, MARE DE LA VERGE MARIA I AVIA DE JESÚS. MOIÀ. EL MOIANÈS.
El Tomás Irigaray
i López, publicava fotografies del Passarell
de Moià.
https://patrimonicultural.diba.cat/element/passarell
L'accés original
està al nord-est on s'observen dues portes adovellades, la més antiga podria
ser del s. XVI i l'altre, més moderna que la que dona accés actual a l'edifici,
de quatre pisos més golfes. A la façana de ponent hi ha nou finestres
disposades asimètricament i pertanyents a diferents èpoques.
A pocs metres de
la façana de llevant hi ha una capella , advocada a Santa Anna, de planta
basilical amb porta d'accés a l'oest i motllura perimetral amb teulada a dues
vessants amb ràfec amb tres línies mixtes (rajola, teula, rajola) pintada en
blanc, actualment en bastant mal estat que fa de magatzem.
La destinació d’un
espai, d’ús únic i/o compartit per a
fer-hi pregaria de forma individual o col·lectiva era la norma i no l’excepció en
bona part de les masies catalanes. La religió catòlica estava
fermament assentada a Catalunya.
La obligada connivència
entre l’església i l’estat, abonava l’abandó de la pràctica religiosa, que ha
assolit fites inimaginables en els nostres dies.
El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer' dels “ demòcrates " successors de la dictadura , costaran molt de revertir.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació