Desconegut - la dictadura “ invisibilitzava “ molts catalans - retratava entre 1889 i 1916, masia la Noguera de Viladrau. Ens agradarà tenir noticia del nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs i la seca peripècia vital a l'email castellardiari@gmail.com
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/7658/rec/2430
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/7658/
A la fotografia
es distingeix una creu a l’edifici situat al costat d’una construcció rodona
que podria ser una torre.
Aquesta perspectiva
no la trobava al Catàleg de masies:
Tampoc a :
LA NOGUERA –
MURALLA
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24774
LA NOGUERA - CASA
DELS MASOVERS
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24773
LA NOGUERA - CASA
DELS AMOS
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24772
Que les cases com la Noguera, tinguessin almenys un oratori, era quasi la norma en èpoques anteriors a
1936. D’existir en algun moment ens
agradarà saber-ne l’advocació, i rebre'n si fos possible una fotografia a l’email
castellardiari@gmail.com
Encara recordo “ els sants sopars” que presidien els menjadors de les famílies
“ obreres” fins ben entrada la dècada dels
70 del segle XX
I, sobretot les famílies catalanes recordareu les Associacions Parroquials de la Visita Domiciliària de la Sagrada:
Cap la possibilitat d’un error quan a la identificació de la casa, agrairem que ens ho confirmeu a l’email castellardiari@gmail.com
Aclariu-nos l’autor de l’Hotel Bofill.
https://www.viladrau.cat/ca/turisme/patrimoni-cultural/hostal-bofill
HOTEL D’ESTIL MODERNISTA, INAUGURAT L’ANY 1898, OBRA DE JOSEP DOMENECH I
ESTEPÀ
COAC. GIRONA. HOTEL BOFILL Josep Puig Cadafalch 1899
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació