IN MEMORIAM. CAN FEU. LES CORTS . LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ

 

El misteriós i menystingut J. Dolce – del que ens agradarà tenir noticia del nom propi, cognom matern,  lloc i data de naixement i traspàs i la seva peripècia vital  a l’email l castellardiari@gmail.com -  retratava , Vista posterior de Can Feu i dues persones treballant a l'hort. les Corts. Barcelona

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4196/rec/7690

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4154/rec/4

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3810/rec/5

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4113/rec/6

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6412/rec/7

Can Feu , masia de Barcelona, actualment enderrocada. Estava situada en el triangle de terreny comprès entre l'avinguda Diagonal, Carles III i carrer de Numància, dividida entre els termes de Sarrià i Les Corts.

A principis del segle XVII, la finca era propietat de la família Feu, successors dels Pedralbes; a mitjà segle XVIII passà a mans d'una branca de la família Llança, successors legítims dels Feu.

El blasó de cavaller  dels Llansa/Llança  presenta un camp d'argent amb un lleó rampant coronat d'or i armat de sabre

https://www.tiendaheraldica.com/escudo-heraldico-llansa/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Feu_(Barcelona)

 Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i  com es diu a Romans, 12  ; esperem  que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga,  diu el Senyor.

Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra. 

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

 El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.