Dionís Baixeras i Verdaguer (Barcelona, 1862-1943), dibuixava entre 1890
i 1936, Vista lateral de La Coma,Freixanet, Camprodon , el Ripollès
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4864/rec/10
Al catàleg de Masies de Camprodon a la fitxa 202 en diuen; El mas antic és de planta rectangular i de
teulat a tres vessants: un desaiguant al sud, l´altre al nord, i l´altre a
l´est. Presenta planta, pis i golfes a la façana meridional on hi ha la porta
d´entrada al primer pis que es fa accessible mitjançant unes escales de pedra.
Per sota, com sempre, les portes a la cort. A llevant hi ha un gran
safareig amb aigua corrent i petits coberts de pedra i uralites amb funció de
corts i galliners. El mas nou, de teulat a dos vessants, està adossat a la
paret de ponent del mas antic, i és una mica més alt. En la seva façana sud
presenta unes escales de pedra que condueixen a la porta principal del primer
pis, on es forma una terrassa amb un adossat de teulat a un vessant, també
vivenda, que ofereix unes grans vidrieres.
Per darrere, a la cara nord del mas nou, hi ha una pallissa sostinguda per
dos grans pilars cilíndrics de pedra
https://www.camprodon.cat/wp-content/uploads/2022/03/CATALEG-DE-MASIES.pdf
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació