LA FARGA DE BANYOLES. EL PLA DE L’ESTANY

 

Marçal Molas i Vidal (Sant Gregori, 1968) retratava ; exterior de l'antic edifici de la a farga de Banyoles, abans de la seva restauració.

 



https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/935666/Antic%20edifici%20de%20la%20farga%20d%C2%BFaram%20i%20mol%C3%AD%20paperer%20de%20Banyoles

L'edifici fou construït l'any 1685 pel Comú de la Vila de Banyoles.

La Farga va ser venuda l'any 1703  a Miquel Bernich, qui engrandirà  la fàbrica i  augmentarà el seu rendiment amb la incorporació de noves eines de treball. La florent manufactura del tèxtil al segle XVIII va permetre un cert desenvolupament de la Farga, encara que mai va assolir nivells gaire importants,

Finalment, va passar en mans dels seus hereus els Bernich Rabassa, que  la transmetran per via matrimonial als Escatllar  que a finals del segle XIX van ampliar l'edifici per a la fabricació de paper, malgrat que va tancar finalment a mitjan segle XX.

En un plànol que es troba a l'Arxiu Comarcal de Banyoles, fet per Josep Soler Toneca el 12 de març de l'any 1779 es representen els molins en funcionament en aquella època junt amb la infraestructura de canals i recs del terme de Banyoles emplaçada a susdita farga.

Segons Tomàs Garrofé la farga catalana de Banyoles pot situar-se entre finals del segle XVI i inicis del segle XVIII.

L'Ajuntament de Banyoles ha redactat un projecte per aquest edifici per tal de convertir-lo en el Museu de la Farga.



https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/14980

https://www.bcncatfilmcommission.com/ca/location/farga-d%E2%80%99aram-mol%C3%AD-paperer

https://www.elpuntavui.cat/article/750755-banyoles-recupera-el-moli-escatllar.html

https://www.banyolescultura.net/carrers/escatllat.html

Els Escatllar tenien presència en altres poblacions : 

CASES ESCATLLAR (vivendes obreres).  GIRONA

https://terra.girona.cat/resources/edificis_protegits/R-50.pdf

Arquitecte: José María Claret Rubira (Girona, 1908-ibidem, 1988

 «A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

Comentaris