LA PLAÇA MAJOR RETRATADA PEL RAFEL VILARRUBIAS ROS. BANYOLES. EL PLA DE L’ESTANY

 

Trobava una fotografia del Rafael Vilarrubias i Ros (Igualada, Anoia, 2 de març de 1905 – Banyoles, Pla de l'Estany, 1953) ,  Plaça Major amb flors en primer terme i al fons les voltes. 

 


https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/54825/Placa+Major+de+Banyoles

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19

La Plaça Major de Banyoles, ha rebut diversos noms al llarg de la història- ja sabeu que als feixistes ens encanta això de canviar els nom de places i carrer -  els banyolins l’ anomenen simplement la Plaça – mani qui mani - ; és un recinte porxat d'origen medieval, que centra l'eixample medieval de la població, conegut com a Vila Nova.

Documentada des de 1297, conserva encara la seva primitiva funció de mercadal.

L’havien retratat:

 Juli Vintró i Casallachs (  1863-1911)

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7899

Francesc Figueras de Ameller (Banyoles, 1902-1992)

Jaume Butinyà i Granés (Banyoles, 1906 - 1993)

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8474/rec/9

https://www.fotosdecatalunya.cat/catalunya/banyoles#lightbox[rel-6372-2105640892]-3

https://www.elsolei.com/es/actividades/descubre-el-pla-de-l-estany/barrio-antiguo-de-banyoles/

https://www.inspai.cat/Inspai/es/cerca-imatges


Rafael Vilarrubias i Ros (Igualada, Anoia, 2 de març de 1905 – Banyoles, Pla de l'Estany, 1953) va ser un fotoperiodista català, fill de Gaspar Vilarrubias i Benita Ros. «Les fotografies de Vilarrubias ofereixen un testimoni excepcional  del beu període  de llibertat i democràcia de la II República, dels estralls que provocava l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco i el conflicte bèl·lic que això originava , i de les misèries de  la postguerra.»

 Algú defensa la Catalunya dels  8.000.000, i acusa a d’altres  d’enyorar la dels 6.000.000,  aquella i aquesta son dues realitats insostenibles,  ja en època de l’Ermessenda de Valrà s’advertia de la fal·làcia de l’afirmació “ on mengen dos, mengen tres... més malament. Cal recordar, malgrat és una obvietat que Catalunya és un espai concret i definit, en el que s’han malmès potser de forma irremissible els recursos naturals,  sòl, aigua, aire,....

Només demanem seriositat als Partits “ aborígens” .

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


Comentaris