MEMÒRIA DEL PONT DE SUERT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ

 

“Desconegut”, ja sabeu un dels fotògrafs que invisibilitzava la dictadura , i del que ens agradarà tenir noticia del nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,.., a l’email castellardiari@gmail.com , retratava cap a 1905, Avi captaire en un carrer del Pont de Suert

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/40875/rec/1

En aquella època,  El Pont de Suert tenia un terme  12,72 km² ,  el cens superava les 1700 ànimes , i per descomptat , no existien formalment, els drets socials, avui però, bàsicament per a despeses de personal, serveis,..,  els drets socials  acostumen a disposar d’un percentatge – PETIT- dels pressupostos municipals.

Que fos objecte els interès del fotògraf ens fa pensar que la seva situació era l’excepció i no la norma, avui, més enllà del que diuen els Partits la pobresa creix, i els recursos per atendre ales persones que la pateixen minven, hi ha una “ superestructura” – els que treballen per atendre als pobres -  que consumeix bona part dels recursos.  

Avui retratar pobres de qualsevol edat, al Pont de Suert i arreu de Catalunya,  no suscita cap interès.