TENIU DADES DE L’INVISIBILITZAT M. SOLÉ QUE POTSER FA 36525 DIES RETRATAVA L’ESGLÉSIA DE SANT BLAI DE LES. VAL D'ARAN
Un desconegut M. Solé – la dictadura “ invisibilitzava “ bona part dels fotògrafs que treballaven per
al Fons Estudi de la Masia Catalana - , ens agradarà tenir noticia a l’email castellardiari@gmail.com , del nom propi, del cognom matern, del lloc
i data de naixement i traspàs, i de la peripècia vital d’aquest M. Solé, que
treballava a la Val d’Aran, retratava potser fa 36525 dies, Església de Sant Blai (de planta
semicircular), a l'extrem del poble de Les i nens.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/671/rec/9
Feia " bona feina "
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-blai-les
L’enciclopèdia romànica en diu; petita construcció, consistent en una única
i curta nau, que vers llevant s’obre amb un absis semicircular, sense que hi
hagi cap ressalt que el separi de l’edifici, amb el qual forma un sol cos, que,
en conjunt, atesa la poca llargada de la nau, tendeix a una planimetria
semicircular.
L’absis és cobert amb una volta d’un quart d’esfera, formada per llosetes concèntriques que, seguint el mateix esquema, s’estenen, a plec de llibre, per la coberta de canó de mig punt de la nau.
El mur de ponent, en aquest cas, no tanca pròpiament l’edifici, puix que s’hi obre una àmplia arcada adovellada de mig punt que supleix el portal. Aquest mur és acabat amb un campanaret d’espadanya, coronat amb una creu, d’una sola obertura, coberta amb un arc de mig punt. Altrament, aquest mur excedeix l’amplada de la nau, i dels seus flancs sorgeixen uns fragments de mur que semblen suggerir un possible atri o bé un cos d’edifici més ampli.
EI temple és il·luminat per quatre finestres, tres de les quals situades a la capçalera i la restant al mur de migjorn de la nau. Les tres primeres són coronades, tant a l’exterior com a l’interior, per dos arcs de mig punt en degradació, mentre la situada a la nau, a l’interior, només té un arc.
A la socolada hi ha quatre finestres més, de forma espitllerada, actualment obturades, que tenien l’obertura exterior molt estreta, atesa la seva forta inclinació vers l’interior.
.jpeg)
Tant els paraments exteriors com els interiors es fonamenten en una socolada aparellada més grollerament, fet que també es dona als fragments de mur que hi ha situats al cantó de ponent.
L’edifici mostra dos tipus d’aparell ben diferenciats: l’un, corresponent a la base, fet amb carreus només desbastats, bé que seguint si fa o no fa l’esquema de filades; i l’altre, corresponent a la resta de la construcció, obrat amb carreuons mitjans, ben tallats i polits, disposats en filades horitzontals perfectes.
L’únic element decoratiu que trenca la nuesa dels paraments, el constitueix una simple cornisa aixamfranada que ressegueix la part superior de l’edifici, llevat del mur de ponent, sota el ràfec de la teulada.
Al llindar de la porta d’aquesta església hi ha adherit al terra un bloc rectangular (87 × 45 cm) que mostra quatre creus incises, una de les quals se situa al centre, mentre les altres tres ocupen els angles.
Atesa la seva morfologia, aquest edifici, que es troba en bon estat de conservació, planteja alguns interrogants, difícils de resoldre, sense realitzar-hi abans una bona exploració arqueològica.
D’una banda, els murs que s’insinuen a la paret de ponent, que, a la vegada, excedeix l’amplada de la construcció, podrien fer pensar, ultra un atri, en l’inici d’una nau, cosa que no sembla pas gaire desencertada, si tenim en compte les reduïdes dimensions de l’edifici actual, el qual, si fos així, no seria altra cosa que la capçalera d’una construcció més gran, avui reduïda a un sol cos de construcció. Tampoc no es pot descartar la possibilitat que l’edifici sigui, en conjunt, una reconstrucció amb elements originals, especialment a la nau.
Una segona qüestió que es planteja és la possible existència d’una cripta, fonamentada en els finestrals espitllerats inferiors, la funció dels quals, dins el context actual, és totalment nul·la.
Sigui com vulgui, tal com hem dit al començament, si no s’hi realitzen unes excavacions, tot això no es pot precisar amb exactitud, i, per ara, només es pot plantejar d’una manera hipotètica.
L’edifici a la part absidal sembla respondre a una construcció del segle
XII.
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/4593
Sant Blai era i és invocat per a les
malalties de la gola puix que guarí a un noi que s’havia empassat una espina de
peix i que se li havia clavat al coll, téuna gran tradició a Catalunya,on fou
un dels antics patrons de la pagesia, que l’invocava contra les plagues
d’erugues que afectaven els conreus
L’endemà de la festa de la Candelera, el 3 de febrer, en ocasió de la festa
de Sant Blai, encara avui, es manté el costum de fer beneir panets, fruita seca
i confitura.
Ens agradarà si existeixen, rebre a l’email castellardiari@gmail.com els
Goigs que es cantaven en aquesta església.
SANT BLAI GLORIÓS, CURA’NS LA GOLA I
LLEVA’NS LA TOS
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Que Sant Blai i Sant Antoni de la Sitja, elevi a l’Altíssim la pregaria dels aranesos , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,.. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació