TENIU DADES DELS AUTORS DE LA RECONSTRUCCIÓ DEL CONVENT I L’EGLÉSIA DELS FRANCISCANS DE BARCELONA, ADVOCADA A SANT ANTONI DE PÀDUA?.
Ens calen dades dels autors del nou
convent que es va enllestir l'any 1953, i de l'església que va ser reformada l'any 1964, tot i que es
van mantenir les dues capelles laterals originals, la façana del carrer Calaf i
el campanar amb coberta de trencadís. El fris ceràmic és de Joan Rifà Benet (Torelló,
Osona, 10 de març de 1926 — Barcelona, 20 de juliol de 2009), dels anys
setanta, quan s'acaba definitivament el temple.
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/joan-rifa-i-benet
Sant Antoni era fill de Lisboa,
nascut Fernando Martins de Bulhões e Taveira Azevedo, s’havia educat entre
altres llocs a l’antiga ciutat universitària de Coïmbra, a la seva entrada l'Orde Franciscà va adoptar el nom d'Antoni, en honor de Sant
Antoni Abat.
Va morir un divendres, 13 de juny de 1231, a Pàdua. Per això és conegut com
Sant Antoni de Pàdua, no obstant el seu origen portuguès.
Tothom va plorar llargament la seva pèrdua. Tant, que un any després del papa
Gregori IX el va canonitzar.
L’any 1946, Pius XII va proclamar
Sant Antoni, Doctor de l’Església amb el
molt honorífic títol de Doctor Evangèlic. La carta de nomenament s’inicia amb
aquestes bellíssimes paraules: “Exulta Lusitania felix… (és a dir, “alegra’t
Portugal feliç”). Salta de joia, Pàdua venturosa, ja que vau engendrar per a la
terra i per al cel un baró que ben bé es pot comparar amb un astre rutilant”.
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/06/exulta-lusitania-felix.html
https://barcelofilia.blogspot.com/2014/09/capella-de-sant-magi-convent-dels.html
https://diarieljardi.cat/el-convent-dels-franciscans-de-santalo-2/
https://estimadaterra.wordpress.com/tag/sant-antoni-de-padua/
Els feixistes - que fan servir a Déu
i l’església per als seus fins perversos – expliquen la caiguda dels ordres
religiosos, com a conseqüència del suport a les víctimes de la repressió
desprès de l’1 d’Octubre.
Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de
1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), ho preveia quan l’església
signava el recolzament a la dictadura franquista.
https://www.guimera.blog/tribuna/francesc-dassis-vidal-i-barraquer-in-memoriam/
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació