TORRE DE FIGUEROLES. FONTCOBERTA. EL PLA DE L’ESTANY

 

Llegia que  Jaume Butinyà i Granés (Banyoles, 1906 - 1993)

https://www.banyolescultura.net/carrers/jaumebutinya.html

i, Francesc Figueras de Ameller (Banyoles, 1902 – 1992)

https://cultura.banyoles.cat/ca/programacio/c/29124-cinc-centims-de-creacio-local.html

retrataven, Vista general de la Torre de Figueroles amb torre de planta quadrada, Fontcoberta, ara comarca del Pla de l’Estrany

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5467/rec/5

El mal costum de citar únicament el nom propi, i el cognom patern,  indica si més no, un masclisme de manual, i dissortadament com ja deia l’Ermessenda de “Tot el que és dolent s'encomana”.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15233

Edifici construït al voltant d'una torre quadrangular, amb coberta a quatre aigües amb finestres a la part superior avui tapiades. El cos principal s'orienta des de la façana principal on hi ha l'accés cap al nord, amb el carener seguint l'eix nord-sud. Adossat a aquest, al sector de llevant, s'incorpora un segon cos seguint el vessant de llevant del primer, aquest connecta amb la pallissa al sud-est. L'edifici té planta baixa i una planta pis, sobre aquesta hi ha unes golfes. La torre surt una planta més.

Destaca el pati d'accés, en el que s'obre una terrassa a ponent, la porta dovellada de l'entrada, la pallissa amb una notable arc de punt de rodó i de pedra, així com la finestra que s'obre a ponent.

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.