ELS “ CAÏNITES” NO VOLEN MENORS ESTRANGERS NO ACOMPANYATS. M.E.N.A.S

 

Els “ caïnites”  no volen “ menors estrangers no acompanyats “

https://www.eldiario.es/desalambre/romper-gobiernos-16-30-ninos-infimas-cifras-reparto-voluntario-utilizado-excusa-vox_1_11517513.html

Alguns, sinó tots els “ caïnites” , son “ sorollosament catòlics “ ,  em fèiem un retret. Et costa molt veure que 'són els pares els que no volen ( ni poden ) ocupar-se dels seus fills' ? Per què tenen fills, llavors ?

Els que tenim alguns anys recordem   la “història  Sagrada” on  ens explicaven que Moisès era fill d'Amram i Joquèbed, una dona hebrea de la tribu de Leví.

Quan va néixer, el faraó havia promulgat un edicte segons el qual s'havien de matar tots els nounats jueus. D'aquesta manera, quan el nen havia fet tres mesos i veient que no podrien amagar-lo per més temps, la mare va decidir posar-lo dins una cistella i el va confiar a les aigües del Nil.

Ara els confien a les “ màfies “ que  a l’Àfrica i al REINO , s’enriqueixen amb el tràfic de persones, amb la “complicitat passiva”  de funcionaris i autoritats.

La germana del nadó, Míriam, vigilava la cistella des de la riba del riu, quan va veure la filla del faraó que, mentre es banyava al riu, va sentir els plors del nen. Se n'apiadà i decidí adoptar-lo com a fill seu.

Pensar que Henutmire no se’n va adonar que el nadó NO ERA EGIPCI és una més de les moltes ximpleries que ens volen fer creure.



Aleshores, la germana del nadó va presentar-se a l'egípcia i se li oferí per portar-lo a una dida hebrea perquè l'alletés. D'aquesta manera el nen fou retornat a la seva mare que el cuidà fins que fou més gran i fou enviat de nou al palau. Fou llavors quan la filla del faraó l'adoptà formalment i li posà de nom Moisès, que significa l'he tret de les aigües. Així, entrà a formar part de la família reial i fou educat com a príncep d'Egipte.

Bona part d’aquests menors estrangers no acompanyats  faran possible que els “ caïnites”  siguin tractats – injustament – com esser humans, en els darrers de la seva.

 «A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 

Comentaris