EL PARK GÜELL. DEL SOMNI AL MALSON.

 

L’ Ignasi Canals i Tarrats,  ( 1896-1986) retratava , Vista parcial del Parc Güell, presumiblement quan existia encara la Mancomunitat de Catalunya, i tot just s’apuntaven els aires feixistes de Miguel Primo de Rivera Orbaneja (castellà: Miguel Primo de Rivera) (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870 - París, 16 de març de 1930), i l’alçament militar era un malson.

Apareix a la fotografia la casa, projectada per Francesc Berenguer i Mestres (Reus, 1848 - Barcelona, 1914)  que s'edificà entre el 1904 i el 1906,  pel contractista José Pardo Casanovas, associat al seu nebot Julián Bardier Pardo. En aixecar-la, es pretenia crear un edifici pilot: és a dir, un model per a engrescar als barcelonins en la compra de parcel·les on aixecar les seves luxoses residències, i així tirar endavant amb la promoció immobiliària.

L'any 1906, Antoni Gaudí comprà la casa i la convertí en la seva residència: a mitjan d'aquell any Antoni i Francesc Gaudí  Serra (  Reus,  1813 + Barcelona , 1906)   -el seu pare-, i la Rosa Egea i Gaudí (1876-1912), - la neboda orfe- , l'ocuparen. Cal tenir present que aquesta torre inicialment no era per a l'arquitecte, però l'entorn, el clima, i l'orientació del xalet reunien les condicions necessàries per facilitar el benestar del pare, malalt. Però en Francesc Gaudí morí al poc d'instal·lar-se, l'octubre del mateix any. La neboda, amb greus problemes de salut, morí sis anys després: així doncs, Gaudí va viure vint anys en aquesta casa gairebé tot sol.

1924- Antoni Gaudí és detingut durant la Diada de l'Onze de Setembre per parlar en català a un policia

https://www.llibertat.cat/2017/04/1924-antoni-gaudi-es-detingut-durant-la-diada-de-l-onze-de-setembre-per-parlar-en-catala-a-un-polic-38376/Imprimir

Uns mesos abans de morir l'any 1926, Gaudí abandonà la seva residència del Park Güell. Si bé mai no havia tingut problemes a caminar diàriament des d'aquest turó fins a Barcelona –recordem que llavors la Muntanya pelada era un nucli allunyat de la ciutat, solitari i poc habitat -, l'artista decidí instal·lar-se al taller que tenia a la Sagrada Família.

En morir el 10 de juny del 1926, Gaudí deixà la casa en herència a la Junta Constructora del Temple de la Sagrada Família que necessitada de mitjans econòmics per tirar endavant l'obra decidí posar-la a la venda. Un any després l'adquiriren Francesc Chiappo Arietti i la seva muller, un matrimoni italià d'origen torinès.

El matrimoni Chiappo hi visqué fins que es produïa l’alçament els militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II  l’any 1936, moment en què partiren vers Itàlia. Retornaren el 1940; al cap d'uns quants anys, el senyor Chiappo morí. La seva muller restà a la casa uns anys més. Al no tenir fills, a la mort de la vídua la casa l'heretà un nebot, i a la mort d'aquest, els nous hereus en feren oferta a l'associació dels Amics de Gaudí. L'any 1960, aquesta entitat adquirí la casa. El seu objectiu era convertir-la en un museu dedicat a Gaudí: l'any 1963 aconseguiren inaugurar aquesta nova institució cultural barcelonina de projecció internacional.

Des del primer moment Josep Maria Garrut i Romà (Barcelona, 12 de desembre de 1915 - ibídem, 11 de desembre de 2008) fou nomenat director de la Casa-Museu Gaudí. Amb El’Enric Casanelles i Farré (Cervera, Segarra, 1914 — Barcelona, 1968) al costat, i recolzats per tots els membres dels Amics de Gaudí, lluità per recrear l'ambient que envoltà l'arquitecte mentre hi visqué. A més, aconseguiren reunir una important col·lecció de mobles dissenyats per Gaudí, així com objectes diversos i obres d'alguns dels seus col·laboradors.

L'any 1992 l'associació Amics de Gaudí decidí traspassar-la altre cop a la Junta Constructora del Temple de la Sagrada Família , de la qual avui dia forma part.

En aquest dissortat reialme, la PAU NO ÉS MÉS QUE POR