Llegia en la meva recerca de dades de la capella advocada a l’Àngel Custodi
de Can Riera o Can Cavaller:
https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-cal-cavaller
Antiga masia molt transformada ja que s'hi construí al segle XIX la fabrica
de filaments. El cos principal presenta una estructura quadrada de tres cossos
i tres pisos. Amb tres petites finestres a la part superior, un conjunt de tres
balcons alternant-se amb tres finestres al pis central i una portada adovellada
i arc de mi punt com a accés principal, actualment tancat. A ponent s'hi troba
un segon edifici corresponent a la capella de l'Àngel Custodi, lleugerament més
alt i d'estructura quadrada amb una porta amb llinda i marcs de pedra sorrenca.
Disposa de grans obertures a la part alta tapiades per finestrals moderns
però mal conservats.
La coberta de teula és a dues vessants.
A la part superior de la llinda de
la porta hi ha part del parament trencat ja que l'escut de la família dels
Descatllar que era allí ha estat extret pel mateix propietari de la finca.
A sobre hi ha un petit ull de bou circular.
El mas Riera o Cavallé era propietat de Josep M. Despujol Ricart, marquès
de Palmerola i antic senyor de Callús, la família del qual el tenia almenys
d'ençà el segle XVII
El riu Cardener creuava el mas de nord a sud i ja hi havia construït un
molí conegut com a Can Pei.
El 21 de gener de 1878, el Govern Civil ratificava l'autorització per
utilitzar les aigües en tot el perímetre de l'heretat, cal suposar que s'havia
sol·licitat per construir una fàbrica tèxtil.
L'any 1882, es construïa la fàbrica de can Cavaller, al costat de l'antic
molí de Cal Pei, amb l'objectiu d'arrendar-la a altres fabricants.
El primer arrendatari fou P.
Cortils, amb una filatura de 8.000 fusos.
El 1905, Fermí Roca Coma, fabricant de Manresa, arrendava per a Roca i Cia
«la casa fabrica nueva o la mas recientemente construïda de las dos que existen
en la heredad Riera» per tres anys i 12.000 pessetes I'any. El propietari
s'obligava a instal·lar una màquina de vapor.
El 26 de març de 1906, la fàbrica
era arrendada a Portabella i Perera, representats per Josep Portabella i Cots
de Barcelona, però procedents de Manresa, i Joaquim Portabella Perera, per cinc
anys i 18.000 pessetes anuals.
L'any 1923, s'hi va instal·lar Joan Pujols, fabricant que provenia de la
conca del Ter, com a arrendatari de la fàbrica Nova.
El 16 de gener de 1930, els Despujol van vendre la fàbrica als germans Ferrer
de Callús.
Es té constància que a la dècada del 1950 hi havia una plantilla de 200
treballadors.
La companyia Compte i Viladomat fou la darrera a operar-hi, ja que la
fàbrica es tancà l'any 1979.
Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email
castellardiari@gmail.com
Que els Àngels Custodis elevin a l’Altíssim la pregaria del poble català
per assolir la seva llibertat nacional.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació