A REVEURE

 

Passaven pocs minuts de les 7,00 del matí, quan trucaven a la porta de casa,  la Conxita i el Paco, el Paco i la Conxita, venien a acomiadar-se, marxaven a San Felices de Rudrón on traslladen la seva residencia. Trobarem a faltar el seu somriure.

Cercava informació d’aquest  San Felices de Bilibio, conegut també com a Fèlix de Bilibio,  i llegia que va ser un eremita que va viure al segle V a la zona de Bilibio, actualment Haro, a La Rioja (Espanya).

Va néixer cap a l'any 443 i va dedicar la seva vida a la vida eremítica als Riscos de Bilibio, on va guanyar fama de santedat.

 Va ser mestre d'Emilià de la Cogolla durant tres anys i va morir cap a l'any 520.

 És venerat com a sant per l'Església catòlica i altres confessions cristianes, amb la seva festivitat celebrada el 25 de juny.

https://www.romanicodigital.com/sites/default/files/pdfs/files/burgos_SAN_FELICES.pdf

Sant Felices era el titular de l'església fins que es produeix un canvi perquè l'1 d'agost (dia en què se celebrava la festa de Sant Felices ) passa a celebrar-se Sant Pere ad vincula i el retaule de l'església es fa amb aquest darrer motiu.

SANT PERE AD VINCULA" (Sant Pere encadenat) és una advocació de Sant Pere Apòstol que commemora el seu alliberament miraculós de la presó.

https://depuebloenpuebloaorillasdelrudron.blogspot.com/p/san-felices-del-rudron.html