https://www.monestirs.cat/monst/aemp/ae49fluv.htm
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-de-fluvia
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/219
L'església de Sant Miquel de Fluvià
a l’Empordà sobirà que retratava el Joan Bonmati Nierga, és un edifici aïllat que es troba al centre
del poble.
.jpeg)
Llegia; temple de planta basilical, amb tres naus amb un transsepte
destacat dels murs laterals. La volta de la nau central és dividida en quatre
crugies per tres arcs torals. Aquesta volta era de canó i els arcs que la
sostenien eren de mig punt. Les estructures es conserven en la forma original
únicament a l'extrem oriental de la nau. Només la crugia situada més a llevant,
manté encara la coberta de canó; a les tres restants aquesta coberta té forma
apuntada. Les naus laterals tenen coberta de quart de cercle. Els arcs formers,
de comunicació entre les naus, i els torals d'ambdues naus laterals, arrenquen
de pilastres rectangulars. Les naus laterals del temple es cobreixen en un
nivell més baix que la central.
L'església ha patit diverses modificacions al llarg del temps, com podem
veure en el cor gòtic i a la volta de la nau, que és apuntada a causa d'una
reparació que s'hi va fer. La façana és un dels punts de l'església on més
s'evidencien les reformes esmentades. La façana és un gran rectangle on no hi
queden restes de la portalada romànica. Al centre hi ha la porta
gòtico-renaixentista, d'arcs apuntats formats per estretes arquivoltes en
degradació. Hi ha una llinda, i entre la llinda i les arquivoltes hi ha l'espai
del timpà, que no presenta cap ornamentació. La llinda té la següent
inscripció: SATIABOR CUM APPAREVIT GLORIA TUA / M.D.XXXII. A les mènsules
situades a la base i a cada extrem de la llinda hi podem veure, en cada una
d'elles, tres caps alats d'àngels. Les mènsules d'on surten els feixos
d'arquivoltes dels arcs apuntats són de corades amb un cap alat i un animal
fabulós: el del costat nord té el relleu erosionat; el de la banda oposada
sosté un escut partit al qual hi veiem una estrella de vuit puntes a dalt i
tres corones a baix. Més amunt de la porta hi ha un petit i senzill rosetó. A
la part superior del mur hi ha un matacà del qual només en resten les
cartel·les de sosteniment i alguns carreus. La façana es remata amb una cornisa
incurvada. Les úniques obertures romàniques que manté la façana són dues
finestres, en arc de mig punt, una a cada costat de la porta, que donen llum a
les naus laterals. Sota de la finestra esquerra hi ha una làpida sepulcral de
l'any 1258. Tot el costat meridional de l'església dona a un pati, actualment
de propietat particular, on sembla que hi havia hagut el claustre del monestir,
i altres dependències monàstiques. El claustre ha desaparegut del tot, només
se'n conserven dos capitells a l'interior de l'església. Al mur lateral de la
nau de migdia hi podem veure la porta que comunicava l'església amb el
claustre, ara tapiada. Es tracta d'una porta de petites dimensions, d'un sol
arc de mig punt fet amb petites dovelles, amb llinda i timpà. Al costat de la
porta hi ha una finestra de doble biaix i arcs de mig punt.
El mur esquerre de l'església conserva a la part superior els merlets
rectangulars, cadascun dels quals manté una petita sagetera.
El transsepte sobresurt dels murs laterals de les naus. L'ala de migdia del
transsepte dona posseeix tres finestres en cadascun dels murs exteriors, una de
les quals tapiada.
El campanar, decorat amb decoració llombarda, s'aixeca vora el braç
septentrional del creuer, i està separat un metre de distància. Així doncs, és
una construcció exempta que no s'adossa a l'església, tot i que avui ja no ho
podem veure, ja que es construïren dos murs a cada costat del campanar que ha
fet desaparèixer el passadís entre el campanar i l'església. Al basament, el
campanar posseeix tres llargues i estretes finestres de vessant a l'interior,
d'arcs de mig punt, als murs de ponent, de tramuntana i de llevant. A migdia hi
ha la porta, d'arc de punt rodó, que actualment comunica la torre amb
l'esmentat passadís. El mur meridional presenta la particularitat de no posseir
cap obertura als pisos superiors ni la decoració llombarda que assenyala llur
separació. Al seu lloc hi ha un simple relleu horitzontal. Als altres murs hi
ha dos finestrals a cada pius separats per una lesena o franja vertical. Sobre
cada finestral hi ha quatre arcuacions llombardes i una rastellera de dents de
serra. Les obertures del pis de baix són d'un sol arc de mig punt. Les dels
altres dos pisos són geminades amb els dos arquets de mig punt, les columnes
cilíndriques i els capitells de forma trapezial. Alguns capitells dels
finestrals del segon pis presenten petits relleus decoratius a la cara que dona
a l'exterior. Al remat superior fortificat hi ha merlets rectangulars i petites
sageteres. Els matacans es troben al centre dels quatre murs i als angles
nord-oest i nord-est.
La capçalera triabsidal és l'única part que presenta decoració llombarda.
L'absis central combina elements pròpiament llombards amb l'escultura dels
capitells de les finestres, dels arcs interiors, de les petites mènsules i de
les cornises. Les dues absidioles presenten una decoració simple, sense
elements esculpits, amb un parell d'arcuacions en cada un dels quatre espais
entre les cinc lesenes. La cornisa és incurvada i al centre de cada absidiola
hi ha una finestra d'obertura simple a l'interior i d'arcs de mig punt.
A l'interior es conserven una pica baptismal i una de beneitera
tardogòtiques, una marededéu gòtica d'alabastre del segle XV.
Durant les excavacions dels darrers anys, s'ha posat al descobert l'antic
fossat que envoltava l'església en el moment que va ser fortificada. Així
mateix, el Servei de monuments de la Diputació de Girona ha projectat la
reconstrucció parcial d'una cantonada i uns quants pilars del claustre, amb
còpies exactes dels materials recuperats en les excavacions arqueològiques.
https://www.smfluviarxm.cat/category/colleccions/cultura/musica/goigs-de-sant-miquel-i-sant-sebastia/
Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’edifici de les Escoles, ara
Centre Civil a l’email castellardiari@gmail.com , dades com aquesta ens diferencien del “nivell “ dels nostres botxins.
https://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=171753
Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans, els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins del Marroc, continuen en llibertat
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació