Des de la tercera planta del HGC, assegut a la butaca de l’Hospital
de dia Oncològic , mentre rebia la
sessió de quimioteràpia, contemplava l’avet
que s’estava preparant pel Nadal,
coronat amb una estrella, al fons, darrera de la via dels Ferrocarrils
Catalans, quasi invisible la petita capella de Sant Llorenç de Fontcalçada,
dins del clos de la masia de Can
Ametller
.png)
Devia ser un efecte del sol, l’estrella enviava una claror intensa, tant que
l’efecte va ser objecte de comentari per tots els malats que estaven fent la
seva sessió de quimioteràpia.
No tenia clar el temps que va durar aquell efecte, quan la claror però, es va esvair, el murmuri habitual de
l’hospital va intentar recuperar el seu lloc, malgrat la consciencia que alguna
cosa invisible havia trencat l’ordre rutinari.
En els dies successius els anàlisis presentaven una normalitat absoluta , TAC’S, RM, i altres proves no mostraven cap senyal de diagnòstic maligne , els informes
no manifestaven cap rastre de tumor ni de malaltia. Tots els pacients, estaven
completament sans.
Els metges, incrèduls, revisaven, comparaven i tornaven a consultar dades.
La ciència buscava una explicació que mai va trobar, i amb veu baixa, tothom parlava de miracle.
Cadascú en va dir com va voler, tots els que havien estat pacients , ho relacionarien per sempre amb el mateix efecte
, la llum de l’estrella miraculosa.
Tots , metges, personal sanitari, personal administratiu, pacients i famílies,
demanaven i esperaven que es produís un miracle, i com es deia ja a l’època de
l’Ermessenda de Valrà, a qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació