NO PLORIS ARGENTINA.

 

Buenos Aires, aquest  desembre calorós de 2025,  semblava més un desert que una ciutat. La gent feia cua als supermercats buits, esperant que alguna mà divina fes ploure torrons o una mica de farina. A la Casa Rosada s’aixecava un pessebre monumental, d’or pur i pedres precioses, però amb una particularitat: al bressol, en lloc del Nen Jesús, hi havia una estatueta de Caligula / Trump  coberta amb un mantell imperial i coronada amb garlandes de banderes  dels EEUU.

 

L’emperador Calígula-Trump —com el poble ja l’anomenava— havia decretat que aquell Nadal es dedicaria íntegrament a honorar la seva genialitat. Els nadals ja no eren per als pobres, sinó per als “triomfadors”. Els pastors van ser acomiadats per “falta de rendiment”, els àngels substituïts per drons publicitaris, i els reis d’Orient es van veure obligats a pagar drets de pas per travessar la frontera de Mendoza amb els seus camells.

 

A la televisió, una veu solemne anunciava el nou miracle econòmic: “Cada ciutadà tindrà dret a comprar una estàtua daurada del líder per situar-la al costat de l’arbre de Nadal.” Les estàtues però, costaven l’equivalent a dos anys de sou. Els qui no la podien pagar havien de cantar l’himne del règim davant dels policies federals disfressats de follets verds, sota l’amenaça de rebre un tret al cap..

 

Mentrestant, els vents del sud portaven fum. Les neus artificials dels parcs temàtics s’evaporaven abans de tocar terra. I a l’interior d’una petita parròquia abandonada, una dona encenia una espelma davant una imatge trencada del Nen Jesús, xiuxiuejant: “Potser aquest any naixerà de nou, però a la pampa, entre els que no tenen res.”

 

A fora, els altaveus imperials continuaven proclamant: “Feliç Nadal! La grandesa de la nació és eterna!” I aquell eco, barrejat amb el bramul del vent calent, ressonava com un record llunyà d’un país que havia oblidat què significava celebrar la pau.



Javier Gerardo Milei (Buenos Aires, 22 de octubre de 1970) exercia a la perfecció,  les seves funcions de bufó imperial.

 

Comentaris