VOSALTRES TAMBÉ ?.

 


La similitud entre l'assassinat de Juli Cèsar a mans de Brutus i la condemna al Fiscal General del Reino, Álvaro García Ortiz, es troba principalment en la dimensió política del gest i el simbolisme de la caiguda d'una figura central provocada per una acció impulsada des de les pròpies estructures del poder

L'assassinat de Juli Cèsar va ser el resultat d'una conspiració liderada per Brutus i Cassius, representant la reacció dels sectors del Senat davant la concentració de poder en la figura del dictador i la possible fi de la República. La motivació principal era defensar l'ordre republicà i evitar l'abús de poder personalista. De manera paral·lela, la condemna a García Ortiz, dictada pel Tribunal Suprem per un delicte de revelació de secrets, suposa la desautorització i expulsió d'una de les figures més rellevants de la justícia espanyola, en un context judicial altament polititzat i inèdit, també articulat per membres de la pròpia institució que han emès vots particulars.

En tots dos casos la caiguda prové de l'interior: Cèsar no va ser assaltat per enemics externs, sinó per companys del poder polític que se sentien amenaçats per les seves pràctiques. García Ortiz no es veu destituït per forces alienes sinó per una decisió judicial dins del mateix sistema estatal, que qüestiona el límit de la revelació d'informació i la seva relació amb el poder polític

En la Roma antiga, l'assassinat es va justificar pel noble objectiu de "salvar la República", mentre que en el cas espanyol es justifica en nom de la legalitat, la privacitat a l'esfera pública, i la necessitat de delimitar l'arbitrarietat en el poder. Les dues accions, però, posen en evidència la fragilitat de les institucions quan el poder tendeix a concentrar-se, i que la legitimitat d'una caiguda s'acostuma a revestir amb discursos de regeneració política o defensa de principis superiors.

Tant en el cas de Juli Cèsar com en el d'Álvaro García Ortiz, les accions que acaben amb la seva autoritat revelen com les lluites internes per la conservació del poder, o per la seva regeneració, poden convertir-se en escenaris d'enfrontament institucional, on la lleialtat i la traïció van de la mà amb la justificació d'un nou ordre, però també amb el risc de desestabilització, crisi de confiança i polarització social

Comentaris