La similitud entre l'assassinat de Juli Cèsar a mans de Brutus i la
condemna al Fiscal General del Reino, Álvaro García Ortiz, es troba
principalment en la dimensió política del gest i el simbolisme de la caiguda
d'una figura central provocada per una acció impulsada des de les pròpies
estructures del poder
L'assassinat de Juli Cèsar va ser el resultat d'una conspiració liderada
per Brutus i Cassius, representant la reacció dels sectors del Senat davant la
concentració de poder en la figura del dictador i la possible fi de la
República. La motivació principal era defensar l'ordre republicà i evitar
l'abús de poder personalista. De manera paral·lela, la condemna a García Ortiz,
dictada pel Tribunal Suprem per un delicte de revelació de secrets, suposa la
desautorització i expulsió d'una de les figures més rellevants de la justícia espanyola,
en un context judicial altament polititzat i inèdit, també articulat per
membres de la pròpia institució que han emès vots particulars.
En tots dos casos la caiguda prové de l'interior: Cèsar no va ser assaltat
per enemics externs, sinó per companys del poder polític que se sentien
amenaçats per les seves pràctiques. García Ortiz no es veu destituït per forces
alienes sinó per una decisió judicial dins del mateix sistema estatal, que
qüestiona el límit de la revelació d'informació i la seva relació amb el poder
polític
En la Roma antiga, l'assassinat es va justificar pel noble objectiu de
"salvar la República", mentre que en el cas espanyol es justifica en
nom de la legalitat, la privacitat a l'esfera pública, i la necessitat de
delimitar l'arbitrarietat en el poder. Les dues accions, però, posen en
evidència la fragilitat de les institucions quan el poder tendeix a
concentrar-se, i que la legitimitat d'una caiguda s'acostuma a revestir amb
discursos de regeneració política o defensa de principis superiors.
Tant en el cas de Juli Cèsar com en el d'Álvaro García Ortiz, les accions
que acaben amb la seva autoritat revelen com les lluites internes per la
conservació del poder, o per la seva regeneració, poden convertir-se en
escenaris d'enfrontament institucional, on la lleialtat i la traïció van de la
mà amb la justificació d'un nou ordre, però també amb el risc de
desestabilització, crisi de confiança i polarització social
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació