EL NADAL DELS INNOCENTS

 

Avui, uns dies abans de Nadal, els habitants d’Extremadura estan  convocats, no per l’Església ni pel Govern, sinó per la seva pròpia consciència. Les notícies parlen d’un referèndum simbòlic, cal decidir si s’ha de mantenir viu el món de Los Santos Inocentes o si, d’una vegada per totes, toca dir prou a la misèria moral que s’ha fet tradició.

Les fogueres cremaven a les places i la gent, amb abrics de molts hiverns, esperava el torn per votar. Ningú no ho deia en veu alta, però tots sabien de què es tractava: de si volien seguir vivint agenollats o si podien aixecar el cap sense sentir vergonya. Perquè el flagel no era només la pobresa, sinó la corrupció endèmica  i sistèmica que havien après a suportar com si fos el fred mateix.

A Badajoz, una dona gran, anomenada Encarnación, va dipositar el seu vot amb els ulls humits. Recordava quan el seu pare l’havia feta callar, quan el senyorito manava més que el batlle, quan Nadal volia dir gallina per al patró i pa sec per als altres.

—Avui votem perquè cap altra filla hagi de callar més.

Aquella nit, el cel va quedar estranyament net. A les muntanyes de Cáceres, un pastor va veure tres estrelles brillar amb força inusual damunt d’un poblat mig abandonat. Ell no ho sabia, però era el signe d’un nou començament. Potser, per primer cop en molts segles, els “innocents” decidirien no ser-ho més.

El diumenge 21.12.2025 va ser llarg  i l’ombra de la tupinada  era present  tothora, quan es va acabar el recompte  però, tothom ho sentia: sota la boira de la història, alguna cosa s’havia mogut.