Les accions d’aquests quatre homes, cadascun amb un rol de poder diferent; els quatre genets de la misèria. Caligula /
Trump ; Vance, l'inquisidor catòlic ; Marco Rubio, el traïdor cubà; Peter Brian
Hegseth , el xulo de Mineápolis, convergeixen
en un mateix vector: la consolidació d’un projecte autoritari, nacionalista i
regressiu que desborda les fronteres dels Estats Units i accelera la misèria
social, democràtica i ecològica a escala global.
Calígula / Trump actua com a accelerador d’una política de guerra cultural permanent, basada en el ressentiment, la desinformació i la deslegitimació de qualsevol límit institucional, judicial o periodístic al seu poder.
L’efecte acumulat és una societat polaritzada fins a la fractura, on l’odi
polític deshumanitza l’adversari i fa “acceptable” la violència simbòlica –i,
eventualment, física– contra minories, dissidents i aliats que deixen de ser
útils.
JD Vance, l’inquisidor catòlic, convertit de “never Trump” en deixeble fidel, posa una pàtina doctrinal i moralista a aquest projecte, combinant nacionalisme econòmic, conservadorisme religiós i submissió gairebé teològica al líder.
El resultat és una inquisició postmoderna: no crema heretges, però assenyala enemics interns (immigració, feminisme, esquerra, acadèmia) com a corruptors de la nació, i justifica restriccions de drets en nom d’una suposada regeneració moral.
Marco Rubio, el “traïdor” cubà , que havia estat crític amb Trump el 2016, esdevé una de les peces més respectables del nou engranatge com a secretari d’Estat, validat per un Senat que el confirma per 99–0 i el presenta com a figura moderada i competent.
Aquesta respectabilitat diplomàtica blanqueja exteriorment el gir autoritari: permet vendre a aliats i organismes internacionals una imatge de normalitat mentre es reforcen aliances dures, es redibuixen blocs geopolítics i s’intensifica la confrontació amb actors com la Xina sota un discurs de “defensa de la llibertat” profundament instrumental.
Pete Hegseth, el xulo de Mineàpolis , i producte de Fox News, encarna la militarització del populisme trumpista: veterà de guerra, comunicador agressiu i ara responsable polític que vincula patriotisme, armes i cultura de guerra amb identitat nacional.
La seva trajectòria mediàtica, centrada en la demonització de l’“Amèrica woke” i de qualsevol crítica a l’exèrcit, ajuda a normalitzar una idea de seguretat que justifica repressió interna, augment de la despesa militar i simplificació maniquea del món en patriotes i traïdors.
El resultat global de les seves accions
En conjunt, aquests quatre genets configuren un ecosistema on:
El líder carismàtic destrueix frens institucionals.
L’ideòleg inquisitorial converteix el programa polític en fe dogmàtica.
El diplomàtic respectabilitza exteriorment el règim.
El militar-comentador arma culturalment la societat.
El resultat no és només la misèria material de milions d’exclosos,
migrants, minories i classes treballadores, sinó una misèria cívica: erosió de
la veritat, banalització de la violència, degradació dels mecanismes
democràtics i consolidació d’un model de poder que converteix la por i l’odi en
motor central de la vida pública
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació