ERMESSENDA DE VALRÀ ( C.940 + 1012 )

 

L'Ermessenda de Valrà va néixer al petit llogaret fortificat de Valrà, l’antic nom del que avui és Sant Feliu del Racó, situat en els estreps meridionals de les serres que protegeixen Castellar del Vallès.

Filla d’un petit noble rural, Sunyer de Valrà, i d’una mare d’origen empordanès, Guila, Ermessenda va créixer en un entorn de feus menors i vinyes, però amb el contacte constant de camins de comerciants i escrivans procedents de Barcelona i Vic, cosa que marcaria profundament la seva visió del món.

Des de jove va destacar per la seva intel·ligència i curiositat insaciable. El seu pare, en un fet poc comú per a l’època, va permetre que fos instruïda pel capellà del priorat de Sant Llorenç del Munt, on aprengué a llegir i escriure en llatí. Entre pergamins i bistres, Ermessenda desenvolupà un interès especial pels debats religiosos i pels afers jurídics dels monestirs, així com per la gestió de terres i drets feudals.

A la mort del seu pare, quan tenia poc més de vint anys, assumí l’administració del feu familiar, negociant amb habilitat tributs, vinyes i pastures, i pactant vincles d’aliança amb cases poderoses del pla del Vallès. En una època en què poques dones accedien a la paraula pública, Ermessenda va actuar sovint com a mediadora en litigis entre senyors veïns, guanyant el renom de sapientissima domina de Valrà.

 

Cap a l’any 980, va impulsar la restauració de l’església de sant Feliu de Valrà , incorporant-hi elements d’influència lombarda i deixant-hi gravada, segons diuen alguns fragments conservats, una inscripció amb el seu nom: “Ermessenda, ancilla Dei, fecit fieri.” També fundà una petita escola monàstica femenina, on les joves del Vallès podien aprendre lectura i cant litúrgic, sota la protecció del bisbat de Vic.

Ermessenda va morir al voltant de l’any 1012, probablement en una epidèmia que assolà la regió després d’un període de males collites. La tradició local sosté que fou enterrada prop de l’absis antic de sant Feliu de Valrà, i que durant segles la seva tomba fou visitada per dones que cercaven inspiració o protecció per a les seves famílies.

 Encara avui, en algunes llegendes orals del Vallès, se la recorda com “la senyora sàvia de Valrà”, una figura que simbolitza la saviesa silenciosa de les dones que, en plena foscor de l’edat mitjana, van saber trobar camins propis cap al poder i el coneixement.