El matonisme és, en essència, una expressió de poder sense legitimitat.
Neix de la por de perdre el control i es retroalimenta del silenci o de la
resignació dels altres. Tant a les aules com a les nacions, el mecanisme és el
mateix: el “mató” imposa, humiliant o amenaçant, mentre la col·lectivitat
observa, massa sovint buscant seguretat en la passivitat.
Avui el món es troba davant nous matons globals: figures com Trump, Putin o
Netanyahu, també però, règims,
corporacions o ideologies que concentren poder mentre degraden el debat i
reclamen lleialtats cegues. La tecnologia i l’economia global els amplifiquen:
el matonisme ja no colpeja només amb armes o decrets, sinó amb algoritmes,
desinformació i manipulació emocional.
El drama és que la societat contemporània, fragmentada i saturada de veus, ha perdut la capacitat de resposta col·lectiva. Ens falta una ètica comuna, compartida, que tradueixi la indignació individual en acció coordinada. I sense aquesta força, cada víctima queda sola davant un poder que es nodreix del soroll i de la dispersió.
Als “matons” però, tampoc els acaba
anant bé. El seu poder s’autodestrueix perquè neix del menyspreu i genera resistència.
Tanmateix, la victòria moral de les víctimes és amarga si no transforma les
condicions que van permetre la tirania. El repte, doncs, és construir
col·lectivament una cultura de la coresponsabilitat i la dignitat compartida,
que substitueixi la por per la cooperació i l’individualisme per l’empatia
organitzada.
El monolingüisme genocida, és una de les infinites formes del matonisme

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació