Ni hi ha per a tirar el barret al foc!. Això va dir la meva tia àvia quan
es va assabentar que a casa meva mai anàvem a l'església.
Aquesta nena és una infidel, no sap res de l'Evangeli i quasi no se sap
senyar. Vatua l'olla!, els seus pares, els meus nebots no li fan tenir temor de
Déu. Això jo ho arreglo en un "plis plas", com que em dic Enriqueta,
si senyor!. Quan torni a casa seva després de les Vacances d'Estiu serà una
bona cristiana. La meva germana es quedarà amb un pam de nas!. Com que la nena
sembla de bona pasta, serà un bufar i fer ampolles. El diumenge la portaré a
missa de dotze i si convé a Rosari de les cinc, potser però, que ho
faci de mica en mica . No es pot matar tot el que és gras!.
I dit i fet el diumenge vinent l'Enriqueta, després que la nena és dutxes i és poses les millors gales la va portar a l'església del barri de les Corts de Barcelona, advocada a la Marededéu del Remei, que fou construïda entre 1846 i 1850 per l'arquitecte Josep Oriol Mestres Esplugas, (Barcelona, 21 de novembre de 1815 - 7 de juliol de 1895) .
El temple, destaca per la seva façana neoclàssica i la seva característica
torre del rellotge.
A la nena no li va agradar gaire ni l'església ni la flaire de ciris que
feia. El que li va agradar va ser que la tia li deixes encendre un ciri al
Crist de la Misericòrdia. Anem bé va pensar la tia, la nena ja comença a
ficar-se en aquest món cristià, per alguna cosa es comença .
A la nena la va sorprendre que un senyor amb una mena de sac passes pel
passadís i tothom tires algun diner dins, algun duro alguna pesseta, la tia li
va donar dues pessetes, que la noieta va fer dringar dins el sac.
Es va fixar que el senyor portava un aparell ben enganxat al cinturó, que
ella en la seva innocència no va saber que era. Ho va preguntar a la tia, ella
li va dir que li semblava que era per avisar-lo, ja que era metge i a vegades
hi havia alguna urgència.
Al cap de poc de dir això l'aparell es va posar a sonar i tots els
feligresos van sentir clarament: Doctor Ros, per favor posis en contacte amb la
Clínica de l'Esperit Sant.
La nena va tibar fortament a la seva tia àvia i li va dir. Caram!, tia quin
os se li deu haver trencat a l'Esperit Sant!
No sabia que des del Cel es posessin en contacte aquí. Sí que és important
aquesta església.
La tia es va mirar tristament a la nena i va pensar. D'on no ni hi ha no en
pot rajar!. I va pensar que potser no li tocava a ella, evangelitzar a la
noieta. I es va dir, ja s'ho faran!!!
Montserrat Vilaró Berenguer
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació