TENIU DADES DE QUI PODIA SER L’AUTOR DE LA CASA SITUADA AL PASSEIG DE DINTRE, 26 DE BLANES?.

 

Els catalans hem  d’expressar un agraïment sincer —gairebé emocionat— a tanta obstinació devastadora, per part del REINO : no és gens fàcil sostenir, durant més de tres-cents anys, una empresa tan sistemàtica d’anorreament cultural.

Cal reconèixer – és de justícia - que el moment d’excel·lència arribà amb les dictadures, quan tota màscara va caure i la violència esdevingué doctrina d’Estat: llengua prohibida, institucions abolides, memòria perseguida amb zel quasi litúrgic.

I tanmateix, quin inconvenient tan inoportú: malgrat tanta dedicació, Catalunya no s’ha deixat extingir.

Una llàstima per a tan tenaç projecte, oí? .

L'autor del projecte original de l'edifici de Ca la Teresina Savoia (més conegut actualment com a Can Tordera) és l’autor més prolífic de Catalunya , “desconegut”.

Sempre m'imagino una legió de funcionaris  en els primers anys amb camisa blava, desprès  amb camisa blanca, esquinçant papers. Ah!, fer-ho es considerava " mèrit patriòtic " . Dol constatar la inèrcia perniciosa 

"Viure en una conca minera" , així definia molt encertadament  la progressiva degradació de les condicions de vida que patim, una persona molt estimada. 

 

 Aquesta emblemàtica casa modernista, situada al Passeig de Dintre número 26 de Blanes, consta oficialment com d'autoria no documentada als registres del patrimoni arquitectònic.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/04/casa-del-dr-joaquim-albareda-baylina.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26670

https://modernismobarcelona.com/lugares/can-tordera/

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/2022/09/la-teresina-savoia-o-can-tordera-blanes.html

L'edifici va ser bastit l'any 1903 pel matrimoni format per Teresa Ferrer “Savoia”    i el doctor Joaquim Albareda Baylina .

Posteriorment, la casa va ser adquirida per la família Tordera, que la va ampliar per la part del pati que donava al mar. Destaca especialment pel boínder o tribuna,  un balcó cobert de finestres o vidrieres pels tres costats, en aquest cas  una tribuna cantonera de planta rodona coronada per una cúpula de ceràmic,  que surt fora de l'edifici amb l'objectiu inicial de crear espai i lluminositat en una sala de l'interior.

Van aparèixer al Regne Unit durant el segle XVIII, van ser especialment populars als anys 70 d'aquell segle i, posteriorment, els dos darrers terços del segle XIX, i constitueixen un element típic de l'arquitectura victoriana.

Canten una mica  els boínders en aquest clima tant benigne que tenim - encara - a Catalunya , oi?: