IN MEMORIAM DEL TEATRE CALDERÓN. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

 L’Elisa Serramià Ramon publica una fotografia, sense fer esment del lloc on la trobava, d’un  desaparegut espai teatral que estava  ubicat en el número 26 de la Rambla de Catalunya de Barcelona, al xamfrà amb el carrer de la Diputació, al terreny on abans hi havia hagut la Casa Emili Juncadella, projectada per Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931) Enric Sagnier.



El teatre va ser inaugurat el 17 de febrer de 1945, i va ser enderrocat el març de 1967, la follia especulativa propiciada per la dictadura franquista, no tenia aturador.

 El projecte de l'edifici del Teatre Calderón,  era de Josep Rodríguez i Lloveras (Barcelona, 1902 – 23 de juny de 1984). 

La façana principal era la del xamfrà, amb planta baixa i un primer pis (equivalent a l'alçada de tres pisos d'habitatges), amb una galeria amb columnes i finestres i, sobre, un escut envoltat per la llegenda "Teatro Calderón". L'estil era d'un funcionalisme nu, però amb alguns elements clàssics com columnes, alguns frontons i balustrada rematant la façana.

 En el seu moment, era un dels teatre amb major cabuda de la ciutat, amb 1.500 seients.

Durant els anys d'activitat va alternar diversos gèneres, programant comèdies, melodrames, revistes, espectacles folklòrics,…

Actualment, al solar hi ha l'Hotel Calderón, projectat pel mateix arquitecte que el teatre.

Agrairem la tramesa d’una fotografia de  Josep Rodríguez i Lloveras, som un col·lectiu humà molt “peculiar”,  no costa trobar imatges d’indesitjables, de corruptes, de meuques,  …, i tenim una minsa representació de persones  que com el  Josep Rodríguez i Lloveras, aconseguien  amb el seu treball,  millorar la vida dels seus conciutadans i aixecar el nival d’aquesta pobra, trista, bruta i dissortada pàtria. 


Comentaris