Gerardo Martínez Fernández, passejava plàcidament pel Paseo del Prado, s’havia de trobar aquí amb el seu contacte, del que ho desconeixia tot , fins el sexe.
Prop de la plaça de la Lleialtat se li va acostar una dona, el primer mot va ser ‘justícia’, i tot seguit va treure un plànol turístic, el va obrir i va semblar que li demanava informació. De fet li va assenyalar un carrer, i li va donar un número i una hora per la trobada, i ell li va indicar aixecant un xic la veu que per arribar fins a la plaça de Cibeles encara hi havia un bon tros.
Fosquejava quan va trucar a la porta indicada que li van obrir quan va dir ‘
justícia’, el va rebre un home que es va identificar com Pedro Sánchez, i que
li va explicar que els recents esdeveniments havien fet aturar els plans
previstos, i que tenia un mes llarg per fer turisme.
Tenia doncs tot el mes d’octubre lliure , havia de fer de turista, fins que el contactessin de
nou.
Els hereus d’Eleazar ben Yair, que havien tornat a reviscolar gràcies en
bona part als modes antidemocràtics de govern, i al sistema econòmic
capitalista, de vegades gaudien d‘aquests períodes de ‘lleure’ , abans d’algun treball, ell sabia
prou bé el “modus operandi” de
l’organització, simple i senzill alhora “ que la mà esquerra no sàpiga què fa la
dreta”. Estaven prohibits els telèfons mòbils, els ordinadors, els vehicles amb
geolocalitzador,…., i els “encàrrecs” es lliuraven sempre de forma personal.
Va comunicar al seu interlocutor que es traslladaria a Barcelona, on
semblava que la pandèmia de la Covid.19 estava més controlada, Pedro Sánchez li va dir que en un parell de dies
el tornarien a contactar per indicar-li on havia d’anar a la Capital Catalana,
les paraules clau en aquesta ocasió serien “tranquil·litat i bons aliments”.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació