ESPERANT PER A “TREURE EL SANT CRISTO GROS”.

 

Gerardo Martínez Fernández,  passejava plàcidament per les Rambles de Barcelona,  s’havia de trobar aquí amb el seu contacte, del que ho desconeixia tot ,  fins el sexe.

Davant del Liceu el va aturar un home per a preguntar-li com anar fins a la Catedral,  i tot seguit, com si tingués relació amb la conversa  li va dir “tranquil·litat i bons aliments”, Gerardo Martínez Fernández, li va demanar on s’havia d’hostatjar, i l’home li va donar un paper amb una adreça;  Gerardo Martínez Fernández li va comentar al seu interlocutor que tenia intenció de visitar el poble dels Bacardit, dels que tant i tant havia sentir parlar en la seva infància a Cuba.  

S’acomiadaven mentre el Gerardo Martínez Fernández li indicava el carrerons que el durien a la Catedral, i l’home li deia que les paraules clau en la propera ocasió serien “ treure el Sant Cristo Gros”.

Es va passar els dies següents visitant Sant Pere Sallavinera, a la comarca de l’Anoia.  

Comentaris