Gerardo Martínez Fernández,
passejava plàcidament per les Rambles de Barcelona, s’havia de trobar aquí amb el seu contacte,
del que ho desconeixia tot , fins el sexe.
Davant del Liceu el va aturar un home per a preguntar-li com anar fins a la
Catedral, i tot seguit, com si tingués relació
amb la conversa li va dir “tranquil·litat
i bons aliments”, Gerardo Martínez Fernández, li va demanar on s’havia d’hostatjar,
i l’home li va donar un paper amb una adreça; Gerardo Martínez Fernández li va comentar al seu
interlocutor que tenia intenció de visitar el poble dels Bacardit, dels que
tant i tant havia sentir parlar en la seva infància a Cuba.
S’acomiadaven mentre el Gerardo Martínez Fernández li indicava el carrerons
que el durien a la Catedral, i l’home li deia que les paraules clau en la
propera ocasió serien “ treure el Sant Cristo Gros”.
Es va passar els dies següents visitant Sant Pere Sallavinera, a la comarca de l’Anoia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació