Commocionat,
dolgut i descol·locat,
estic després
saber-ne del seu traspàs.
El vérem conèixer
d'infant,
a una cala
familiar de Sant Elm.
Era una cala on
sempre ens
reuníem els mateixos.
Hi havia una
patuleia d'infants
que jugaven i
nedaven;
entre ells el
nostre fill Ricard,
la meva fillola
na Teresa,
Aina filla d'una amiga.
Eren de la
mateixa quinta.
En Lluiset com li
dèiem carinyosament.
En Pere, el seu
pare ,
amb qui vàrem
anar a pescar
algunes vegades,
i
n' Antònia la
seva mare, que
no li llevava
l'ull de sobre
quan nedava.
Ambdós viuran un
drama
que no el desig
al meu pitjor enemic.
De fet no en
tinc.
A l'escola
municipal de música de Sóller
ens retrobarem
després de quasi vint anys.
Professor de
guitarra,
entusiasta i
apassionat de la música.
Component del
Grup Boc i havent
tret més d'un
disc.
Una persona molt
sensible,
que es feia
estimar.
La trobada fou
emotiva,
tot d'una ens
reconeixerem i
ens donarem una
forta abraçada.
No estava malalt
en aquell moment.
Avui, que escric
aquest acomiad
fa quatre
mesos que el meu germà Xim
va partir.
Un càncer que no
va poder vèncer
com en Lluiset.
Aquest any 2020
ens està posant a prova.
Unes proves
duríssimes.
Espero que quan
acabi,
s'obri una porta
a l'esperança.
Ells descansaran
en pau
i nosaltres
haurem d'aprendre a
viure amb la seva
absència
i els nostres
records.
Josep Bonnín
Segura. Vilafranca de Bonany. 21 d'octubre de 2020
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació