Aquella nit de
Novembre era freda i l’aire feia com una
sentor de neu. El pare sempre deia – Fa fred de neu – I renoi sí que feia fred
en aquella cuina d´una casa de pagès de mitjania del segle passat. El color de
les parets era més negre que blanc i com que el foc no tirava gaire bé , havien
de tenir la porta oberta, per on un vent glaçat s´esmunyia amb un udol feréstec
i feia voleiar el fum per tota l´estança.
L´avi que tenia
un martell a la mà trencava pinyons d´una pinya que havia deixat eixugar al
sol. Seria per la picada de l´àvia .
La menuda sota un
llum de carbur llegia un llibre molt atentament. L´àvia que feia mitja aclofada
molt a la vora del foc va dir que la nena se li faria malbé la vista amb la
poca llum.
La menuda va
comentar que si veia molt bé i que volia acabar el llibre, després volia fer la
carta als Reis d'Orient. L'àvia va riure per sota el nas i murmura que encara
era molt aviat, se solia fer per Santa Llúcia i encara mancaven molts dies.
L´avi eixut i aspre murmura- Dona no - a la nena, aquí som lluny de tot i els
camins aviat es farciran de neu tova, no veus com rebufa el remaleït vent.
L´àvia va dir que
era hora d´anar a buscar la filla que tornava de la fàbrica . El vell per un
moment va pensar que li feia basarda agafar el corriol que li estalvia mitja
hora. I pensant que no li quedava mes remei, es va alçar .
L´àvia va dir
agafes el tapaboques i t'emportés un llum de carbur dels que el pubill tenia
per munyir les vaques, no en necessitava tants.
Quan el pubill i
pare de la nena va venir de munyir les vaques portava el cap cobert de neu, el
seu cabell negre semblava gris.
La nena ja havia
acabat el llibre i escrivia molt atentament.
Senyors Reis –
Voldria una nina, una capsa de colors per dibuixar, tinta de color .........
Els grans la
miraven amb amor i el pare va dir solament – Deixa això per demà i ajuda l´àvia
a parar taula. La mare i l´avi són a punt de tornar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació