Ompliré l'arbre
de Nadal de records viscuts amb persones estimades i no cauré amb un estat de
nostàlgia.
Foren moments
molt feliços, que porto dins la meva motxilla.
Els què partiren,
no és vera que no hi siguin; hi són perquè els record,
recordam.
Dels dinars a
casa dels pares, quasi tots han partit al cel.
El dies abans
de Nadal, ens aixecavem ben prest per anar a comprar l'indiot a les avingudes.
Món pare sempre
deia: "Si hi vas tard, ja han menjat i tenen el gavatx ple. I això ho
pagues a preu de carn"
S'havien
instituït dos dinars. El de Nadal amb la família del pare i la segona festa,
amb la de ma mare.
La nit de
Nadal, era molt casolana, el sopar era habitual, i pels anys que porto a sobre,
ni sabíem qui era el Pare Noel.
Sempre els reis
d'orient.
El betllem
sobre l'aparadora del menjador.
Passaren els
anys i amb el nostre fill va canviar.
Arribava Santa
Claus.
Es feia l'arbre
de Nadal.
La nit de
Nadal, no podia dormir dels nervis.
Em deia, estant
al llit, "papà he sentit els trineus i els cérvols"
Si estim el què
resta d'aquestes festes, és la innocència i la il·lusió de molts infants. No de
tots.
El meu
germà petit en Xim i jo posàvem faves
dins les sabatilles, perquè mengessin els camells dels Reis.
Estic fent un
viatge en el temps.
Aquest any, ell
va partir cap a la llum el mes de juny.
El trob tant a
faltar.
Amb ell vaig
viure molts moments, em costa acceptar la seva partida.
El què és, és.
No cal lluitar
contra el què no pots canviar.
Aquest és el
transcurs de vida.
Ara mateix,
vull aprofitar cada instant de vida.
Els darrers
aconteixements, han cimentat aquesta desició.
Tots tenim un
àlbum de vivències: "Bones" i "dolentes"
Estem aquí per
aprendre d'elles i créixer com éssers humans.
Sempre la porta
oberta a l'esperança.
Que no ens
esfonsi el passat.
Cada dia un nou
dia de vida.
Josep Bonnín
Segura. Vilafranca de Bonany. 15 de desembre de 2020
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació