Malgrat la Covid.19, i la fredorada que estem patint, cal sortir de casa -
sempre ben abrigats - , perquè és molt i molt cert, que qui mou les cames, mou
el cor.
M’aturava a retratar l’ ’edifici que acull avui la Biblioteca Municipal Antoni Tort, i
que fou abans d ela dicitadura franquista, i la “democraciola vergonyant “ la seu del Sindicat Agrícola Harmonia.
L'entitat va néixer a principis del segle XX com a sindicat de pagesos adherit
a la Unió de Rabassaires, i com a centre de trobada de socis i centre recreatiu
on hi havia una agrupació coral, s'hi realitzaven balls, teatre, conferències i
discursos. L'entitat partia d'una ideologia d'esquerres.
El local del Sindicat fou construït de nova planta amb les aportacions dels
pagesos del poble i el préstec del Banco Hipotecario Español, a la cantonada
dels carrers de l'Hospital, l'antic carrer del Metge Portabella i el carrer de
Sala Boadella. El local de Sindicat es va inaugurar el 26 d'abril de 1926.
Tenia una sala d'actes, dividida per a cafè i com a sala de ball. Les
activitats que s'hi organitzaven eren balls, obres de teatre a càrrec del grup format
pels mateixos socis afeccionats al teatre, conferències i discursos, bàsicament
en els moments de major conflicte polític, amb l'intent de comprometre els treballadors.
El Sindicat també tenia un cor. La vida del Sindicat Agrícola Harmonia, a
causa de la victòria aconseguida per l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats
pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , va ser breu.
La creació l’any 1926 d’un local de nova planta, ben espaiós va fer possible
el desenvolupament d’una activitat tant de caràcter cultural com lúdic força
interessant i remarcable.
Fou l’estatge social del Círcol
Republicà Autonomista, i sovint s’hi realitzaven actes de caràcter polític com
mítings i conferències a càrrec de significades personalitats republicanes i
catalanistes.
També era la seu d’un sindicat de pagesos adherit a la Unió de Rabassaires
i per aquests motius, l’Harmonia era el local dels castellarencs d’esquerra.
L’Harmonia tenia una sala d’actes una
tercera part de la qual, al fons, era destinada a cafè i la resta a actes de
tota mena, des de balls i concerts fins a representacions teatrals i
conferencies.
A l’Harmonia cada any pel 14 d’abril se celebrava un acte commemoratiu de
la proclamació de la República l’any 1931 –cosa que no feia cap més entitat del
poble– amb la participació de destacats polítics entre els quals hi havia
sempre un o dos diputats al Parlament de Madrid. I de tant en tant, però d’una
manera periòdica, s’hi feien altres actes públics com un míting contra la guerra
i el feixisme, o un altre d’afirmació sindical. Tot això s’alternava amb
representacions teatrals.
Des del febrer de 1985 és la seu de
la Biblioteca Municipal Antoni Tort, gràcies al conveni establert entre
l'Ajuntament i el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya per tal
de dotar la vila amb una biblioteca, ja que fins aleshores no n'hi havia cap.
El nom d'Antoni Tort Rocavert (Castellar del Vallès, 1887 – Castellar del
Vallès, 1981) li ve donat per ser
aquest, l'últim alcalde elegit democràticament abans de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel
general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, que
provocaria un conflicte bèl·lic en el que trobarien la mort més d’un milió de
persones.
La Biblioteca en un primer moment només ocupava la planta baixa de l'antic
local del Sindicat, des de l'any 2001perpo,
es van ampliar les instal·lacions
ocupant el primer pis de l'edifici, que durant molts anys i fins a finals de
1993 havia estat el gimnàs municipal; així el 21 d’octubre de 2001 es va
inaugurar aquesta remodelació que va suposar que la biblioteca tingués dos
pisos.
En l'actualitat l'entrada a l'edifici és per la part frontal, pel carrer de
Sala Boadella però quan es va inaugurar la biblioteca l'entrada es trobava a la
part lateral, pel carrer Hospital.
Des de començaments de desembre de
2006 la Biblioteca Municipal Antoni Tort llueix en una de les seves parets la
gran pintura d'Alfons Gubern Campreciós (Sabadell, 23 de març de 1916 -
Castellar del Vallès, 22 de setembre de 1980) que hi havia a la Sala de Petit Format
de l'Ateneu. El quadre, de 4'7 metres de llarg i poc més de dos d'alçada, es va
instal·lar a la paret de l'espai obert entre les dues plantes de la biblioteca.
L'obra de Gubern representa una al·legoria sobre la sortida de missa a l'antiga
església de Sant Esteve de Castellar Vell.
El quadre va ser pintat l'any 1953 amb motiu de la reinauguració de
l'Ateneu Castellarenc i va ser penjat a les parets de la sala del cafè.
La Covid.19, ha limitat l’ús d’aquest equipament cultural.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació