IN MEMORIAM. LA CIMENTERA DEL TAHUSÀ. COLL DE NARGÓ. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA.

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó local  RENOVABLE  “,  en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.








M’enviava fotografies d’unes instal·lacions  avui abandonades que Lluís Obiols Perearnau, historiador, president de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell i arxiver municipal de la Seu d'Urgell, incloïa en el seu treball “La indústria oblidada

http://xac.gencat.cat/web/.content/xac/01_continguts_arxius_comarcals/ac_alt_urgell/01_home_acau/noticies/2020_Alt_Urgell_Industrial/Industria_oblidada.pdf

La construcció de l’embassament d’Oliana va ser la causa principal de la implantació de les fàbriques de ciment pòrtland, com la cimentera del Tahusà de Coll de Nargó,  i al peu de la presa d’Oliana.


Aquestes cimenteres pràcticament només es van utilitzar per a la construcció de les instal·lacions de l’embassament, i van ser desmantellades en finalitzar les obres.


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.


El “ centralisme” en tots els àmbits, també en el cultural, s’ha oblidat  d’una màxima d’ancestral aplicació, “la bona casa la fan els veïns”.  Avui dssortadament , allò que no ve de fora, Lleida, Barcelona, Madrid,..., no te cap interès.

Comentaris