Quan començàvem l’any 2015 la recerca sistemàtica, - fins aleshores retratàvem els edificis escolars edificats per la Mancomunitat de Catalunya, i més tard per la Generalitat sota el breu govern ‘democràtic’ de la II República - l’únic veritable moment de llibertat que s’ha viscut a la península ibèrica – pensàvem que trobaríem el recolzament de les administracions ‘democràtiques’ , almenys de les catalanes; dissortadament en massa ocasions no ha estat així. Esperàvem també trobar molta col•laboració de la ‘ciutadania’, tampoc l’encertàvem aquí, encara que hem tingut la fortuna de trobar persones arreu de Catalunya, que ens han facilitat informació i ajuda. El fet és que hem superat abastament les 1000 entrades a https://issuu.com/1coneixercatalunya
Mutatis mutandis tenien coneixement que l’ Emili Sala Cortès (Barcelona, 1841- La Garriga, 1920), Mestre d’obres titulat el 1866 i Arquitecte el 1876 per l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Segueix el corrent neomedieval i neorenaixentista, predecessor del modernisme, va tenir entre el seus distingits clients al Dr. Salvador Andreu Grau (Barcelona, 1841 - Barcelona, 3 d'octubre de 1928), un dels propietaris importants de Puigcerdà.
No és inversemblant doncs que l’ Emili Sala Cortès fos l’autor de l’aquest edifici, oi’?
Sota la seva direcció s’aixecava la Torre Junoy i altres torres d’estiueig a la Cerdanya, seus eren també alguns dels edificis més representatius de Barcelona com la Casa Elizalde o la casa Batlló, quina façana reformaria per recomanació seva un jove arquitecte, l’Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Camp jussà de Tarragona, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926), que és fama havia treballat al seu despatx mentre estudiava.
Demanarem – aquesta feina l’hauria de fer l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Puigcerdà, o la del Consell Comarcal – als besnéts del Dr. Salvador Andreu Grau, i de l’arquitecte Emili Sala Cortès, que ens confirmin les dades dels edificis que s’aixecaven per iniciativa dels seus besavis.
Us esperonem a compartir aquesta entrada amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació; en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Cuideu-vos molt, sembla que l’estratègia del REINO DE ESPAÑA per lluitar contra la Covid. 19 és "laissez faire, laissez passer". Les dades de víctimes de la Comunidad Autònoma de Madrid que NO les actualitza de forma regular, es situen en 21.861 persones
https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210215_cam_covid19.pdf
A Catalunya, on determinats mitjans fan un seguiment de la qüestió, des de l’inici de la pandèmia en són 20.176.
https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/
Caldrà seguir l’evolució d’aquests index.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació