IN MEMORIAM DE L'ACADEMIA MONT-CERDÀ I ELS SEUS MESTRES. PUIGCERDÀ. GIRONA.CATALUNYA

 Quan començàvem l’any 2015 la recerca sistemàtica, - fins aleshores retratàvem els edificis escolars edificats per la Mancomunitat de Catalunya, i més tard per la Generalitat sota el breu govern ‘democràtic’ de la II República - l’únic veritable moment de llibertat que s’ha viscut a la península ibèrica – pensàvem que trobaríem el recolzament de les administracions ‘democràtiques’ , almenys de les catalanes; dissortadament en massa ocasions no ha estat així. Esperàvem també trobar molta col•laboració de la ‘ciutadania’, tampoc l’encertàvem aquí, encara que hem tingut la fortuna de trobar persones arreu de Catalunya, que ens han facilitat informació i ajuda. El fet és que hem superat abastament les 1000 entrades a https://issuu.com/1coneixercatalunya



A l’objectiu inicial de recuperar la ‘memòria històrica dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista’, s’hi afegia de forma natural i lògica, reivindicar la memòria de les persones que patien la repressió del regim de terror del sàtrapa, i també d’aquells que malgrat tot, continuaven resistint i mantenien viva l’esperança de salvar – una vegada més – la nostra llengua, la nostra cultura, i el desig de llibertat que portem els catalans inscrit a l’ADN


Rebia un email de l’Eduard Garrell Llopis en el que em deia ;


Benvolguts, he llegit el l'article sobre les escoles abandonades, i com que és un tema que m'interessa em sentiré honorat de poder-vos oferir la meva modesta col•laboració.


Vaig néixer al 49 i de ben petit el pare Ramon Garrell Casanovas - Sant Sadurní d’Anoia, 6/2/ de 1911 + Barcelona, 26/9 de 2004 a Barcelona - (mestre depurat) em duia a la feina a l'Editorial Prima Luce, fa temps desapareguda, que de fet estava formada per una societat de mestres i pedagogs de la república depurats pel franquisme, al 66 hi vaig entrar a treballar i he estat en contacte amb el mon de l'ensenyament, l'editorial i el llibreter fins la meva jubilació. Us brindo el que la meva memòria permeti.


Del 64 al 67 vaig anar a l'Escola Mont Cerdà, de Puigcerdà. N'era director i propietari un altre mestre de la república, el Sr. Avellanet, fill de Bellver, i feia una mica de sanatori pels nens desnerits de Barcelona, que hi estàvem interns. De fet, l'escola formava part d'una xarxa de supervivència, i també de resistència, d'una colla de professionals que van intentar mantenir un ensenyament tal com l'havien entès i practicat durant la república, trampejant amb la dictadura. No sé si la teniu catalogada, ni si en pot estar.



De l’edifici de l’escola en trobava informació a la xarxa :

El 19 de juliol de 1885, a iniciativa de Bartomeu Puig, es construí un edifici al costat de l'estany, per albergar uns banys i un saló de cafè.


Posteriorment, aquest edifici s'utilitzà per ubicar l'Acadèmia Mont-Cerdà , i anys més tard l'Escola de Formació Professional.



Actualment acull una part de l'Escola Bressol de Puigcerdà.


Amb l’ajuda de moltes persones espero recuperar la memòria dels mestres que patien la represàlia del feixisme, dels que resistien durant els ‘anys foscos’ ja en una escola pública dominada per elements hostils a Catalunya, ja des de les escoles privades, que esdevenien oasis de resistència. S’ha fet injustament des del ‘progressisme’ – sovint una de les disfresses del cleptofeixisme – una llarga i injusta campanya de desprestigi de l’ensenyament que s’impartia en les escoles i/o acadèmies privades. És una obvietat recordar ara que l’escola pública, recuperava una mínima part del seu antic prestigi, molts anys desprès de la mort ‘legal’ del sàtrapa.


Sou pregats també d’ajudar-nos a recuperar la memòria d’aquells/es mestres que sacrificaven la seva vida per ‘salvar-nos els mots’, esperem les vostres imatges i històries a l’email coneixercatalunya@gamil.com


Catalunya us en deurà una.

Mutatis mutandis  tenien coneixement que  l’ Emili Sala Cortès (Barcelona, 1841- La Garriga, 1920), Mestre d’obres titulat el 1866 i Arquitecte el 1876 per l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Segueix el corrent neomedieval i neorenaixentista, predecessor del modernisme, va tenir entre el seus distingits clients  al Dr. Salvador Andreu Grau (Barcelona, 1841 - Barcelona, 3 d'octubre de 1928), un dels propietaris importants de Puigcerdà.


No és inversemblant doncs que l’ Emili Sala Cortès fos l’autor de l’aquest edifici, oi’? 

 



Sota la seva direcció s’aixecava la Torre Junoy  i altres torres d’estiueig a la Cerdanya, seus eren també  alguns dels  edificis  més representatius de  Barcelona com la Casa Elizalde o la casa Batlló, quina façana reformaria per recomanació  seva un jove arquitecte, l’Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Camp jussà de Tarragona, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926), que és fama havia treballat al seu despatx mentre estudiava.

 

Demanarem – aquesta feina l’hauria de fer l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Puigcerdà, o la del Consell Comarcal – als besnéts del Dr. Salvador Andreu Grau, i de l’arquitecte Emili Sala Cortès, que ens  confirmin les dades dels edificis que s’aixecaven per iniciativa dels seus besavis.

 

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.


Cuideu-vos molt, sembla que l’estratègia del REINO DE ESPAÑA per lluitar contra la Covid. 19 és  "laissez faire, laissez passer". Les dades de víctimes de  la Comunidad Autònoma de Madrid  que NO les  actualitza de forma regular, es situen en 21.861 persones

 

https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210215_cam_covid19.pdf

 

 A Catalunya, on determinats mitjans fan un seguiment de la qüestió, des de l’inici de la pandèmia  en són 20.176.

 

https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/

 

 

Caldrà seguir l’evolució d’aquests index.

Comentaris