JA SOM AL SEGLE XXI

La Clara volia un casament tradicional, dels de sempre i així el va tenir. Ella va vestir de blanc el nuvi de negre i les amigues varen decidir fer-se dames de honor i vestir totes igual de blau cel.

La cerimònia no va ser religiosa, va ser feta en un entorn privilegiat de un jardí de una casa de pagès quasi un castell. Va oficiar un amic del nuvi que era alcalde del poble. Fins aquí tot bé. Es va oficiar una cerimònia d'espelmes preciosa. Lluïen molt bé en l'entorn de la gespa i les flors.

Els convidats mudats varen menjar i beure. Primer un "pica. Pica" al jardí , després a l'interior de la casa molt ben guarnida per l´ocasió. Varen partir el pastís , varen ballar al so d'uns musics contractats pels pares, ells varen ballar un vals com és de costum. Varen obrir el ball.

Les amigues i amics varen guarnir el seu cotxe amb adhesius flors i pots enganxats al seu tub d´escapament. També hi van pintar un rètol de . Casats de nou. Tot molt clàssic.

En el moment de marxar els nuvis, les amigues es varen posar de renglera perquè la Clara tires el ram de núvia. La Clara va somriure a la més amiga i posa'n-se d´esquena va llençar el ram. De cop i volta les tres es varen fer enrere. La Clara va anar a recollir el ram i va tornar a tirar, ara al mig de les tres noies. El ram va tornar a caure en terra.

Per tercera vegada la Clara davant l'estupor del seu marit va tornar a llençar i el ram va tornar a caure en terra, perquè les noies es varen apartar.

-Que carai passa? Va dir al final empipada.

- Va respondre la primera amiga. Jo no vull casar-me tinc d'estudiar Dret.

- La segona amiga va dir. Jo no vull casar-me tinc promès més ens volen anar viure junts i prou.

- La tercera amiga també va explicar. Jo no vull casar-me abans he de fer moltes coses , no és l'hora.

- Ho sentim varen dir les tres, no volem el ram perqué no volem casar-nos i tampoc sabríem que fer d ell.

Llavors la noia es va donar compte que vivia el segle XXI

Montserrat Vilaró Berenguer