IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DELS DOLORS D’OLOT. LA GARROTXA.

 

Matias En Mais Castanyer, publica una fotografia amb aquest peu informatiu  ; exterior de la desapareguda església deis Dolors.

Reprodueixo de l’ excel·lent treball de Mn. Joan Pagès i Pons ( Olot, 17.09.1921 + 12.01.2002 )

https://issuu.com/telecentre/docs/preses104_/22

LES CAPELLES D'OLOT I ELS ORATORIS PARTICULARS QUALQUES NOTES INEDITES

A partir del 1852, la capella dels Dolors restà convertida en seu de la "Congregació de la Immaculada i Sant Lluís Gonzaga" recentment instaurada a Olot.

 A la darreria del segle passat, gràcies al zel i l'afecció a fer obres del Dr. Esteve Ferrer (1851-1922) , aquella capella fou restaurada i àdhuc ampliada i decorada en el seu interior.

Recordem que era una església llarga i força estreta amb una cúpula.

En el cancell , entrant a la dreta, hi havia una fornícula amb una imatge del Sant Crist i al costat una Dolorosa, tot de reduïdes dimensions.

 Ja en temps del Dr. Esteve, hi hagué la dèria de procedir a l'enderroc de la susdita església per tal de comunicar el carrer de Sant Rafael amb el carrer Mulleras; i el Dr. Esteve, el qual havia maldat per al major esplendor i embelliment d'aquella església, abans de trobar la solució, bé que força precària, visqué sempre amb l'ai al cor. I la solució, tanmateix força inconsistent, es limità en aconseguir un pas per a peatons a través del pati de l'Hospital, i passant per l'horta, anava a sortir en un portal contigu al carrer Mulleras.

De moment, el Dr. Ferrer frenà aquells intents d'enderrocar la referida església, però a la llarga no hi hagué qui aturés aquell projecte.

L'ocasió més propicia fou durant la contesa civil del 1936, per tal com algunes de les esglésies foren incendiades i per altra banda tampoc no hi hagué qui s'hi oposés.

La demolició, si la memòria no ens falla, tingué lloc l'any 1937.

Cuideu-vos molt, els que s’omplien la boca dient que se’n ocuparien, NO SON BONA GENT.

La Covid.19 ha facilitat la generalització de la desatenció social i sanitària, cites prèvies, “atenció” telefònica – quan la faciliten - , i retards i més retards en tots els tràmits en els que han d’intervenir les administracions públiques.

Que la Marededéu dels Dolors defensi davant l’Altíssim l’abandó i la incúria en que es troben els més febles, i que el bon Déu no deixi sense càstig tanta maldat.