Maties Delcor Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost del 1992) i la Maria Lluïsa Ramos i Martínez, expliquen de Santa Maria de Puigcerdà a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0704401aq.xml
Gràcies a l’excel·lent i poc reconeguda feina del Josep Salvany i Blanch ( Martorell, 1866- Barcelona, 1929), tenim imatges de Puigcerdà, anteriors a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/7777/rec/15
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/7836/rec/10
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/7828/rec/9
http://premisrecerca.udg.edu/Portals/0/CS/premis2012/306-resum-santamariadepuigcerda.pdf
Reprodueixo de l’excel·lent treball “ SANTA MARIA DE PUIGCERDÀ, 75 ANYS
SENSE ESGLÉSIA “ de la Judit Calveras Casanovas ( Puigcerdà, 1994 )
L’església de Santa Maria, coneguda com a Nostra Senyora de la
Sagristia, va començar a construir-se a partir de 1177 i era, bàsicament,
gòtica (català). Quelcom esfondrada, sʼhi tenia accés a través dʼunes
escales. Posseïa tres
naus i la seva capçalera se
situava al costat contrari del campanar, aproximadament enfront del Carrer de
Miquel Bernades.
L’església de Santa Maria va ser enderrocada l’any 1936.
Han estat moltes les hipotètiques causes del seu ensorrament, però el que
és innegable és que grups anarquistes de la CNT-FAI van treure-la pedra a
pedra.
Els seguidors de l’Antonio Martín Escudero (Belvís de Monroy, Càceres, 17
de gener de 1895 - Bellver de Cerdanya, Puigcerdà, 27 d'abril de 1937), conegut
com a El Cojo de Málaga, com em deia suara un lector “ de Puigcerdà de TODA LA
VIDA “, la varen tirar a terra a pic i pala, sense bombardejar-la ni tampoc
incendiar-la.
Tanmateix, allò que sí van cremar van ser la documentació de gestió
interna, la vestimenta i varis objectes de culte, entre ells la Imatge de la
Verge de la Sagristia.
Tres dies més tard, el 25 de juliol, es van profanar les tombes de
l’església.
En enderrocar-se l’església
de Santa Maria un altre edifici havia de servir com a centre religiós. Així, es
va habilitar la de Sant Salvador, és a dir, la popularment coneguda com la dels
Dolors, que serví com església parroquial fins l’any 1946.
Va ser llavors quan va tenir lloc una permuta entre l’Església i l’ajuntament:
s’intercanviaren els terrenys on hi havia hagut Santa Maria
per l’antic magatzem municipal,
que es convertí en l’església de Sant Domènech.
Puigcerdà també va enderrocar l’any 1968 la església dels Dolors.
La imatge venerada a lʼesglésia de Santa Maria va ser presumptament traslladada dʼIx.
Era una marededéu de l’allitament i una de les més antigues de la contrada.
Així com tota l’església, la seva Verge, de la Sagristia, també té nombroses llegendes.
En aquest cas, sobre l’origen del seu nom.
La que es creu més verídica és la que justifica la seva denominació per ser traslladada a la sagristia
quan estaven fent obres.
També és diu, que de tan antiga que era i per por que la robessin van
tancar-la a la sagristia.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/7828/rec/9
Una versió molt estesa, diu que com
que ensenyava el pit (en ser de l’alletament) els clergues consideraven la imatge poc “digna” i la van traslladar-la allà.
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2021/03/la-marededeu-de-la-llet-de-puigcerda.html
https://www.yumpu.com/es/document/read/13468292/santa-maria-de-puigcerda-75-anys-sense-lesglesia-udg
Puigcerdà feia una excel·lent feina
de destrucció de la memòria històrica durant la dictadura franquista, i poca cosa per a revertir-ho en aquesta “
democraciola” .
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació