https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5072
Un fotògraf anònim retratava entre 1890 i 1936, el Pont situat davant del Molí del Collell, a
Olot, del que en diuen a :
https://estimadaterra.wordpress.com/2020/01/19/lantic-pont-del-moli-del-collell-dolot/
Entre el 15 i el 18 d'octubre del 1940, a Olot van caure 400 litres,
concentrats sobretot a les primeres hores del dia de Sant Lluc –una de les
dates assenyalades del calendari festiu ja que s'hi celebra una de les fires
ramaderes més importants del país-. La tromba d'aigua se sumava als 183 litres
per metre quadrat que havien caigut entre 10 i l'11 d'octubre a la ciutat. Les
lleres del Fluvià estaven brutes, la brossa va taponar els ponts i el riu va
sortir de mare. L'aiguat va deixar nou morts, vuit dels quals pertanyien a la
mateixa família, que residia al Molí del Collell.
La força de l'aigua es va endur el Pont de Ferro, a mig construir després
d'haver estat destruït durant la Guerra Civil, el pont medieval del Molí del
Collell i el pont del Valentí a Sant Privat. És tanta la força del corrent a la
zona dels Tossols, que canvia el curs del riu i passa en línia recta, en
comptes de seguir un meandre que hi havia. Al passeig de Sant Roc, el Fluvià
s'enfila fins als Desemparats i l'Eixample Malagrida queda completament negat.
L'aigua passa per sobre dels ponts de Cal Russet i Santa Magdalena.
Les indústries olotines, situades al costat del riu, són les que en surten
més malparades. Quatre d'elles són destruïdes i trenta més pateixen danys de
diversa magnitud. Les cròniques expliquen, per exemple, que l'aigua va donar la
volta a una campana de la Foneria Barberí que pesava prop de 500 quilos. La
Biblioteca d'Olot, situada a tocar la plaça Estrella on ara hi ha l'Escola de
Música, va perdre 6.000 volums, dues terceres parts de la col·lecció de què
disposava.
https://www.naciodigital.cat/noticia/95908/setanta-cinc/anys/aigat/olot
En alguns llocs
de Catalunya diu la tradició que el “
diable feia ponts”, està dissortadament clar que a Olot succeïa exactament el
contrari.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=10418
L’Olga Sacrest i Roca, retratava l’any
1986, el Moli del Colell, del que
Patrimoni Gencat ens diu ; Molí de planta rectangular -amb afegits posteriors-,
i teulat, que era a dues aigües, sostingut per bigues de fusta i llates.
Disposa de baixos, on es trobava el molí, el primer pis, que era l'habitatge, i
el segon pis, amb tres grans arcades a la façana que seia com a graner i
golfes. Actualment, el molí del Collell es troba abandonat des de fa uns quinze
anys, i ha calgut tapiar les portes i finestres. Són remarcables les tres
llindes que donen notícia de les diferents reformes que es feren al molí, a
causa del seu amplament:
Porta de l'antic molí: " AVEMARIA/ JOAN COLEL [ornament] 1784
[ornament] ME FECIT"
Balcó del primer pis: "17 † 84"
Finestra de l'antic molí: "16 IHS 89"
Cuideu-vos molt, la COMUNIDAD AUTÓNOMA DE MADRID, reconeix 22.646 víctimes de la Covid. 19, LA COMUNIDAD AUTÓNOMA DE CATALUYA , 20.876 .
https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/2103008_cam_covid19.pdf
https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/
Aquí i allà, les xifres son espaordidores, i sembla que aquest "laissez faire, laissez passer" no
és “casual”, sinó causal.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació